Si una cosa queda clara les últimes temporades és la igualtat existent entre els quatre de dalt, els que els darrers anys es juguen el títols. En els duels directes fer travesses és complicat, perquè acostumen a guanyar-se els uns als altres. Però aquesta temporada hi ha quelcom diferent. I aquest és el Don Denis FC Santa Coloma. No pel fet d’anar primer, perquè les últimes lligues han estat seves, sinó per la manera que ho està fent. Que un equip entri a tots uns play-off pel títol amb 7 punts de diferència respecte al segon és una diferència ben poc habitual.
 

Però la cosa no acaba aquí. A l’FC Lusitans Les Barques el té a aquesta distància. Però és que a la UE Santa Coloma el supera per 10 punts i al Restaurant Tic Tapa UE Sant Julià en 13. Unes diferències que haurien de ser quasi definitives per al Don Denis. Tal i com estan les coses, si no s’adjudica el títol serà perquè el perd ell mateix, un fet que per la regularitat que arrossega aquest curs, es presenta poc probable. Perquè així ho diuen les estadístiques. És un equip que en catorze jornades només ha deixat escapar cinc punts, amb una derrota i un empat. I és de llarg el més golejador de la categoria, i amb el punt a favor també de ser la millor defensa. En el que va de campionat només ha encaixat 7 dianes.
 

Al club colomenc fa temps que s’estan fent bé les coses. Perquè a les darreres campanyes no ha comptat amb la millor plantilla, si ens hem de centrar amb els noms o amb la quantitat d’efectius, però en canvi se li ha tret el màxim suc. Fora de la Lliga, superar una eliminatòria de la ronda prèvia de la Lliga de Campions, n’és un clar exemple. Que ningú pensi que és casualitat. Van ser uns partits que han canviat mentalitats. La de no només fer un bon paper a Europa, perdent pel mínim nombre de gols possibles, sinó la d’anar a superar la ronda. Pels tipus de rivals, és menys complicat fer-ho a la Lliga de Campions que no pas a la Lliga Europa depenent qui tinguis al davant. Que el Lusitans tingués opcions de superar al West Ham l’any passat no era més que un repte inassumible.
 

I tot això ho fa el vestidor. Molta cura en té Richard Imbernón que el grup estigui unit. Temps enrera, no fa massa, després de guanyar un títol Marc Pujol deia una frase que quedarà per a la posteritat, dient que la clau de l’èxit era l’amor, referint-se a la unió i el compromís existent dins el grup. És molt simptomàtic que un jugador ho expressi així. Es tracta d’un equip conjuntat, que té caràcter, i fam de guanyar. No només es conforma amb anar a Europa, el principal objectiu dels clubs de la Lliga Grup Becier, sinó que vol fer-ho amb títols a la butxaca. En uns mesos en pot aconseguir més per al seu palmarès. I el del campionat de la regularitat és el que té més a prop. Si no passa per un defalliment més que preocupant, se’n durà la Lliga de carrer sense haver d’arribar a la darrera jornada.