En aquesta ocasió vull parlar d’una eterna polèmica: «Què he d’escollir, ciències o lletres?»
Per començar, m’agradaria dir que estic una mica farta de sentir fer comparacions entre els alumnes d’una branca o de l’altra. De sentir dir coses com que els alumnes més dolents van a lletres i el més brillants a ciències. O que els alumnes de ciències no són capaços d’entendre la història i els de lletres no poden resoldre sense patir una equació. Això no és la realitat. La realitat és que cal conèixer tant les ciències com les lletres per poder desenvolupar-nos adequadament en la nostra vida diària, ja siguem metges com filòlegs, i que hi ha moltes persones capaces d’aconseguir-ho.
Però, existeixen realment diferències entre el cervell d’un estudiant de lletres i un altre de ciències?
Segons diverses investigacions s’afirma que hi ha notables diferències estructurals entre el cervell dels alumnes que estudien ciències i aquells que estudien humanitats. Sembla ser que mentre que els estudiants de ciències posseeixen major quantitat de matèria grisa en l’escorça mitja prefrontal, els d’humanitats van mostrar una major densitat de la matèria blanca que envolta l’hipocamp dret.
D’acord amb això, se suposa que les persones que se senten atretes cap a sistemes impersonals són aquelles a les que tendeix a agradar-  més l’estudi de la ciència. Per contra, aquelles que se senten atretes per les lletres i les humanitats es corresponen més amb el tipus empàtic.
Així, s’afirma  que els adeptes a les ciències prefereixen sistematitzar els esdeveniments, són menys empàtics i menys hàbils a l’hora d’anticipar i preveure els pensaments i les reaccions dels altres.
Per contra, els estudiants de lletres i humanitats es van relacionar amb un perfil d’habilitats més vinculat a l’empatia, és a dir, van ser més capaços de identificar-se amb altres subjectes, comprendre’ls i solidaritzar-se amb ells. No obstant això, un bon nombre d’aquests estudiants van exhibir dificultats en habilitats com el reconeixement espacial.
La meva opinió personal és que totes aquestes característiques han de diferir molt d’unes persones a les altres i que deuen haver moltes excepcions. Per exemple, qui dubte de l’empatia que mostren molts metges a l’atendre els seus pacients? O de l’advocat que només es preocupa dels seus interessos personals en detriment dels de les altres persones? Per dir alguna cosa que, com ja he dit, no són tots iguals.
Però, la qüestió que més m’interessa és què aconsellar estudiar a un alumne. Doncs, segons la meva opinió , senzillament el que més li agradi. Per què? Doncs, perquè hi ha molta competència en el món laboral i cal destacar en el teu camp per obtenir una bona feina. I, com destacar en alguna cosa que no t’agrada? Jo ho veig impossible. Sempre cal intentar aprofitar bé la nostra vocació i les nostres aptituds. Però sense rebutjar mai la possibilitat d’augmentar els nostres coneixements en altres camps que també ens ajudaran a formar-nos completament com a persones.