Aquests dies s’ha commemorat el centenari d’una de les institucions que ha tingut un major protagonisme en la transformació econòmica de la comarca de l’Alt Urgell, parlem de la cooperativa lletera del Cadí, fundada el 1915 per Josep Zulueta i Gomis. Polític d’esperit reformista –en aquella època hauríem d’anomenar-lo regeneracionista-- i expert agrarista, Josep Zulueta va saber recollir la ideologia cooperativista que havia sorgit com a resposta a la crisi agrària finisecular i la va difondre a la comarca agrupant als pagesos –majoritàriament petits i mitjans propietaris— per tal de produir i comercialitzar, sense intermediaris, vaques selectes de raça lletera i alhora transformar l’excedent de llet en productes làctics. Sobre la cooperativa del Cadí han aparegut, aprofitant l’efemèride, diverses obres, les quals recomano al lector: una selecció dels escrits de Domènec Moliné i Nicola, qui fou director de la cooperativa durant cinquanta anys, recopilats pel seu fill, el sacerdot i historiador Enric Moliné Coll; així com la de l’historiador Carles Gascón Chopo sobre els 100 anys de Cooperativa, la primera obra que aborda l’evolució d’aquesta institució en la seva totalitat.
 

Tanmateix, el que vull posar de manifest en aquestes línies és el paper que ha tingut la cooperativa del Cadí com a motor de canvi de la geografia i l’economia agrària de la comarca al segle XX. Així, a mesura que els prats van anar substituint als vells conreus tradicionals de cereals i vinya, les explotacions pageses van anar adquirint valor. Els seus titulars disposaven per primera vegada d’una renda fixa, i ben remunerada, en funció de la llet aportada per cada soci. Això va permetre, en la majoria dels casos, capitalitzar les explotacions agràries i millorar els nivell de vida de les famílies pageses. Com explica Domènec Moliné en els seus escrits, es va passar de ser una de les comarques més pobres de Catalunya a una altra on es respirava prosperitat.
 

Una altra institució, en aquest cas acadèmica, decisiva en la transformació educativa i cultural de l’Alt Urgell i de les comarques del seu entorn, especialment Andorra i la Cerdanya, ha estat l’institut Joan Brudieu. Aquest centre d’ensenyament fou creat pel govern de la II República el 1933 –ara, doncs, ha fet vuitanta-dos anys-- per impartir els estudis de batxillerat en totes les seves branques, elemental i superior. Fins aquell moment, l’institut de batxillerat més proper a la Seu era el de Lleida, i els alumnes que volien cursar aquests estudis, que donen accés a la Universitat, havien de traslladar-se a la capital o bé preparar-se pel seu compte, normalment en escoles i acadèmies locals, i baixar a examinar-se, com a alumnes lliures, a Lleida, cosa que limitava enormement les possibilitats continuar els estudis a una gran part dels estudiants. 
 

L’Institut d’Ensenyament Mitjà –que era com s’anomenava llavors— de la Seu va ser el segon que es va crear a la província de Lleida i un dels pocs que es van crear a Catalunya. El fet de tenir aquest privilegi hi va tenir molt a veure la proximitat d’Andorra i la voluntat i l’esforç que hi van posar les autoritats locals del moment. Però el més significatiu de tot, és que l’institut va omplir un gran buit acadèmic i cultural en unes comarques que tot just començaven a sortir del seu aïllament secular. L’institut va ampliar l’oferta d’estudis en permetre cursar el batxillerat sense necessitat de desplaçar-se a la capital provincial; això va obrir moltes més possibilitats als estudiants de les comarques del Pirineu i de la veïna Andorra; alhora la Seu rebia estudiants de molts altres indrets de Catalunya, i fins i tot de Saragossa, i veia com el nivell cultural i acadèmic de la població creixia a mesura que l’institut s’anava consolidant en el temps i les successives generacions d’estudiants passaven per les seves aules. Això va donar  lloc a una població més culta i preparada, amb moltes més possibilitats d’accedir als estudis universitaris i, per tant, amb un nivell de coneixement que els va permetre adaptar-se amb més facilitat i millor als canvis socials i econòmics que tingueren lloc en la passada centúria.
 

En aquest sentit, la cooperativa del Cadí i l’institut Joan Brudieu, han estat dos motors decisius que han impulsat la comarca cap a la modernitat. Han generat sinèrgies i també força analogies en el seu recorregut. Ambdues institucions tingueren començaments difícils, no va faltar moments en què s’estengué el desànim i èpoques en què van estar a punt de clausurar-se definitivament; durant uns anys –entre 1935 i 1942– fins i tot van coincidir en el mateix edifici: el local de la cooperativa, mentre a la planta baixa es transformava la llet, la primera planta s’adaptà per impartir les classes de l’institut. D’altra banda, alhora que la cooperativa transformava la base econòmica de la comarca i augmentava la renda de la pagesia, l’institut obria als estudiants unes expectatives que molt poques ciutats de Catalunya podien oferir en aquell moment. El dia en què es va presentar el llibre de Domènec Moliné un ciutadà anònim de la Seu va comentar a l’auditori. «Jo vinc d’una família pobra de la muntanya, amb poca terra, però el meu pare tenia una petita explotació de vaques. La llet produïda per aquelles poques vaques em va permetre estudiar. Sempre l’hi estaré agraït». Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que se’ls hi podria fer a les dues grans institucions que han transformat el país. 
 

*Professor de Geografia i Història de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell.