El que es va veure dissabte al Poliesportiu és el fruit d’un treball  d’equip ben fet que té la seva continuïtat i contra el d’un altre que falla per tot arreu. Les dues cares de la moneda enfrontades, en el qual David va ser Goliat i Goliat va ser David.
 

El CAI és millor si mirem el currículum dels seus jugadors un per un, per això juga a Europa, per això ha fitxat un tio que ve del Maccabi (Linhart), un altre del Bayern (Benzing), un de l’Herbalife (Bellas) o ara, al mercat d’hivern i per tapar la baixa de Kanacevic, un altre del CSKA (Kravtsov). Però com a equip va ser superior el MoraBanc. I molt, perquè va saber tenir controlat el rival des de l’inici i va vèncer sense patir. 

Jugant amb els ulls embenats, no hauria canviat molt la situació. Els tricolors juguen de memòria. Si Stojanovski aixeca la cella activa un protocol que equips com el CAI es veuen incapaços d’aturar perquè els hi sobra qualitat, però els hi falta tota la resta. Feina diària, positivisme, fe en el projecte. Cap culpa té Casadevall, fitxat al novembre per apagar un foc que havia encés Joaquín Ruiz. I no troba la manera de fer-ho, perquè tampoc no és fàcil.ç
 

Podria dir que els recursos de l’equip de Peñarroya són innumerables quan veus que cinc jugadors van superar els deu punts el dissabte passat. No descobrirem ara la sopa d’all si poso pels núvols els dos salvadors de la temporada passada –Stojanovski i Bogdanovic– ni l’estrella de l’equip –Shermadini–. Ja fa unes setmanes que el que mereix un reconeixement al silenci i el treball és Shawn Jones. Mai havia vingut a Europa, no sabia ni el seu nom en castellà i va fitxar per ser el suplent del georgià. Al setembre va arribar amb els braços plens de tatuatges i una mirada d’aquelles que et fan creuar el carrer. Ara sabem que darrera d’aquella façana hi ha un nano de 23 anys, que pintava molt bé quan va anotar 26 punts contra el Manresa però que des de llavors va veure com el seu rendiment baixava en picat, també els seus minuts al parquet, i va lluitar tot sol, adaptant-se als companys, al club, al país, patint per números com els que havia fet a la pista del CAI en la primera volta (2 punts i 1 rebot en 4 minuts) i després de tot, ha sigut aixecar-se. La meva reverència.
 

Fa quatre partits que juga més d’un quart d’hora. Està encandilant Peñarroya amb actuacions com la de dissabte. Ser el suplent d’una bèstia de la pintura com Shermadini que et fa una mitjana de 13,5 punts per partit, 6,6 rebots i 16,8 de valoració és un marró i al tercer quart, va assumir el lideratge i el MoraBanc va passar d’un 48-45 a un 71-60.  El mèrit és d’ell, però també és el fruit del que dic al primer paràgraf: d’un treball col·lectiu ben fet. Jones és només un exemple d’un equip que es diu David, però que a base de feina actua com Goliat.