L’hospital de dia de Nostra Senyora de Meritxell deu haver fet més per la convivència entre cultures que l’ONU en 80 anys. Al box de l’esquerra parlen en portuguès, al de la dreta en francès i al de davant ho fan en el castellà de l’humor de Martes y 13, de les lletres ‘macarres’ de Sabina i dels guions d’aquell magnífic programa de televisió que es deia La bola de cristal. Fins que aquella mena de torre de Babel em comença a atabalar, no per la diversitat lingüística sinó per la potència acústica de les veus. 
 

Les meves capacitats sensorials i cognitives han quedat malmeses després de tres dies de dejuni. Ara entenc com algú pot veure aparicions o patir al·lucinacions per no menjar i beure, sense arribar, però, al nivell de Sant Antoni i els seus dimonis. Tot i que quan consulto, mitjançant el telèfon mòbil, la pàgina web del diari El País i veig que la notícia més llegida és que ha mort l’actor Paul Newman, em penso que en el gota a gota m’han posat extracte de sègol banyut, un potent al·lucinogen natural o d’alguna altra substància perquè el protagonista de pel·lícules com Veredicte final i El color dels diners va morir l’any 2008. 
 

Tot un misteri aquesta reaparició (el 27 de gener del 2015) de la notícia, com el dels ascensors dels hospitals. Per què no tenen miralls? Així m’estalvio veure la meva cara d’hipocondríac poruc que s’accentua quan s’acosta una agulla. Quan m’han col·locat la via seria com aquells que aplaudeixen quan aterra l’avió, capaç de tocar el My Heart Will Go On de Céline Dion amb un ukelele, i de comprar un aparell de magnetoteràpia per 2.200 euros quan el seu cost real és de 200.  Però sobretot tinc ganes de sortir d’allà, de deixar d’estar estirat, monitoritzat i espantat per anar a assaltar la cafeteria de l’hospital en el cas que no pugui arribar als entrepans XXL del bar Turístic o, segons l’hora, al menú del migdia. 
 

Sort en tinc de la companyia de la meva dona i de l’amabilitat i simpatia del personal perquè el temps d’espera al box va a ritme de sexe tàntric. El tràngol de l’estada hospitalària es veu compensat per l’atenció, l’eficàcia i l’afany de les infermeres per tranquil·litzar-me i per explicar-me en què consistirà la prova. L’abans i el després. Són encantadores així com el personal de recepció i, fins i tot, aquella encarregada de fer-me l’electrocardiograma del preoperatori. Va dir el meu número dues o tres vegades i quan em vaig adonar que em tocava, es va dirigir en veu alta a tots els presents a la sala d’espera dient: «Hi ha gent que en comptes d’estar jugant amb el mòbil hauria d’estar atenta».
 

 Efectivament estava distret, però fent els encreuats d’un diari. Més estrany és que s’hagués trobat davant d’un robot resolvent un cub de rubik en un segon o d’un investigador de Missouri que ha descobert un número primer amb 22 milions de dígits. A banda dels encreuats, també sóc una mica despistat. Com en aquella cançó de Los Planetas, «nunca me entero de nada». 
 

M’havien donat, amb setmanes d’anticipació, un munt de papers de consentiment, d’informació, de la sedació i no els havia omplert ni firmat. I em vaig presentar allà amb la mateixa naturalitat que Fran Rivera toreja amb una filla de cinc mesos al braç, i penja la foto a Instagram. La noia de recepció va ser comprensiva amb un «no és el primer a qui li passa». Uff!!! Gent maca i professional, mentre sonen tambors de privatització de la sanitat, entra un nou ministre, un nou director del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i es despatxa l’experta en gestió sanitària contractada per l’anterior ministra. Com va dir el cap de Govern, Toni Martí, fa pocs dies, cal passar del PowerPoint i de la teoria a l’acció. I fer-ho abans que la despesa sigui inassumible i que es pugui mantenir la qualitat assistencial necessària.
 

A banda de tot això, cinc de les habitacions de l’àrea de l’hospital de dia que hi ha a la quarta planta de l’hospital han deixat de ser d’ús per a pacients i es dediquen únicament per al descans dels professionals sanitaris que estan de guàrdia. Dos consellers liberals expliquen que el nou titular de Salut els ha prohibit visitar la residència del centre sociosanitari El Cedre de Santa Coloma, i el Partit Socialista denuncia les elevades comissions que està pagant la seguretat social en detriment del fons de pensió. Mentre, el balanç negatiu de la Caixa Andorra de la Seguretat Social i del SAAS està al voltant del 60 milions d’euros. 
 

No sé si són totes aquestes notícies o l’haver escoltat a la pacient del box del costat que a Portugal li van fer una colonoscòpia sense sedació però se m’ha posat el cul estret. 

*PeriodistA