Estem vivint uns moments de canvis polítics importants. S’està produint un canvi generacional a tots els nivells; es lògic i natural  que es canvien les persones, ara bé la qüestió és si en aquests canvis polítics hi haurà implícit un cavi social especialment en la distribució de la riquesa. En el present els rics són cada dia més rics i hi ha més pobres que mai i entre mig hi ha l’anomenada classe mitjana. Qui és, qui som la classe mitjana?: N’hi ha d’alta i de baixa i aquesta és la majoria de gent que  anem fent la viu viu, que arribem justos a la fi de mes, però que no som pobres doncs tenim una llar i podem anar a comprar.
 

La Història sempre ha evolucionat a base de revolucions entenent sempre la paraula Revolució com a sinònim de canvi: Pensem en la Revolució Neolítica, la Industrial i la Tecnològica que encara l’estem vivint, seguides dels corresponents cavis socials i polítics. Estem doncs vivint una Revolució? Penso que si tant a nivell català com espanyol, europeu i mundial. Res no serà igual després dels canvis produïts darrerament. En el cas d’Espanya en el dia d’avui (28 de gener) encara no sabem quines forces polítiques pactaran per construir el nou govern.  Hi haurà pacte PP-PSOE-Ciutadans? o bé hi haurà pacte Podemos-PSOE-EU i algú altre; el primer és un pacte continuista i és rupturista el segon. Em pregunto si la  corrupció del PP de València pot tenir alguna conseqüència en aquests pactes?, o anem a unes noves eleccions? El PSOE té ara un paper protagonista i el Sr. Sánchez rep pressions per tots els costats. Si pacta amb el PP, que és el que vol Europa, el Gran Capital i alguns barons del seu partit, al meu parer es fa l’haraquiri, doncs Podemos li trepitja els talons. Si fa un pacte d’Esquerres les divergències internes seran molt fortes pel problema del dret a decidir de Catalunya. Aviat veurem el desenllaç d’aquest embolic. En tot cas ja darrerament hi han hagut canvis importants a València, Mallorca, on el PP ha perdut les plomes. També a casa nostra, a Barcelona a l’Ajuntament on Ada Colau fa una aposta per la Barcelona marginada i a la Generalitat el pas al costat de Mas ha permès fer un govern amb uns reptes de difícil compliment. Temps al temps hi veurem fins on es pot arribar.
 

Quan es produeixen canvis els que estant a dalt de la piràmide social mai hi surten perdent. Recordaré a Maura quan va dir: «Hagamos la Revolución de arriba porque no nos la hagan desde abajo», o bé al Sr. de Lampedusa quan a la novel·la El Gatopardo diu, i cito de memòria, «fem veure que fem canvis perquè en realitat no canvii res». Aquests dies a través del Facebook m’ha arribat una cita de l’escriptor rus Lleó Tolstoi que m’ha fet pensar molt, i que diu: «Tothom pensa en com canviar el món però ningú no pensa com canviar-se ell mateix».