Els Estats membres del Consell d’Europa van adoptar el 1961 la Carta Social Europea, el segon gran instrument de drets humans d’aquesta organització internacional després del Conveni Europeu per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Conté una llista de 19 drets socials en l’àmbit principalment laboral i de la salut. El 1988 es va adoptar un Protocol addicional amb quatre nous drets i el 1996 es va adoptar un nou text, que ara es diu Carta Social Europea (revisada), fins a arribar als 31 drets socials. Tot i que és un tractat internacional vinculant, la Carta Social, tant en la versió original com revisada, té la particularitat de presentar-se com un menú de drets d’entre els quals els estats poden, amb certes restriccions, triar quins drets accepten i quins no.
El Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d’Europa va publicar ahir les conclusions anuals sobre l’acompliment que fa Andorra de diversos aspectes de la Carta Social Europea. L’informe constata que en 20 casos la situació d’Andorra és conforme al que estableix la Carta Social Europea. En sis casos, la situació no és conforme i en dos més es demana complements d’informació per poder valorar-ne l’acompliment.
Ens hem de felicitar pel nivell de compliment, com no podia ser d’altra manera en un país democràtic i de llibertats, però s’ha de ser exigents i fixar-nos en aquells punts que centren l’atenció del Consell d’Europa. Es especialment descoratjador el toc d’atenció pel que fa al salari mínim dels treballadors, que no és «equitatiu», segons l’informe. És cert que el Govern té el compromís d’incrementar-lo un 1,5% durant els propers quatre anys, amb la finalitat que assoleixi el 50% del salari mitjà, però és la mostra que un sector de la població està en precari per uns emoluments que donen poc més que per a sobreviure.