La darrera enquesta publicada pel Centre de Recerca d’Estudis Sociològics, del 29 de desembre passat, tractava, entre altres temes, de l’afer BPA.
 

De totes les preguntes formulades, la que, de manera majoritària, va fer que els ciutadans es manifestessin en un mateix sentit va ser la que qüestionava si el Govern i les institucions que gestionen l’afer (INAF, Uifand i AREB) estaven actuant de manera transparent en la seva gestió. Un 58% dels enquestats creien que l’actuació ha estat poc o gens transparent, oposant-se tan sols a un 16% que pensaven que ho ha estat. La resta no es va voler manifestar.
 

Justament aquesta manca de transparència del Govern ha estat denunciada repetidament pel Grup Parlamentari Liberal. Dies enrere, la premsa va demanar al cap de Govern què li semblava l’opinió majoritària de la ciutadania sobre la falta de transparència i els va respondre amb un escarit «en prenc nota». Una mostra més, lamentablement, de com el Govern no es digna a donar informació ni explicacions sobre allò que la ciutadania denuncia.
 

El mateix dia de les eleccions comunals, el cap de Govern es posava les mans al cap per la baixa participació, que va batre rècords històrics. Hom interpreta que les seves declaracions responien a la gesticulació política que oportunament calia transmetre a la ciutadania, però això és tot i la seva genuïnitat es pot qüestionar perfectament. Aquesta sensació, compartida per molts ciutadans, de manca de transparència i impunitat en el fer d’alguns polítics s’ha traslladat, malauradament, a tota la classe política. I, com a conseqüència, un gruix important de ciutadans no va anar a votar i va explicitar així el seu descontentament amb la política i els seus protagonistes.
 

S’ha d’escoltar la ciutadania, s’han d’atendre les seves inquietuds i s’han d’evitar accions més que reprovables, que massa cops encenen els ànims. Dies enrere, les xarxes socials del país bullien d’indignació per la suposada contractació, per part del Govern, d’un jurista valencià com a nou cap del gabinet jurídic del Govern, a raó de 8.000 euros mensuals. No només bona part dels advocats del país han manifestat la seva indignació per aquest fet, sinó que el gruix de la ciutadania, conscient de les dificultats actuals, denuncia la lleugeresa amb què el Govern ha gestionat i continua gestionant els recursos públics.
 

Setmanes enrere, vam viure un altre episodi lamentable. La primera acció del nou mandat dels cònsols d’Encamp va ser apujar-se el sou i abaixar-lo als membres de la minoria. La ciutadania va reaccionar de pressa, per bé que el mal ja estava fet. Forçats per les circumstàncies, es va decidir de cedir la 13a paga a algun projecte social. Això sí, els ciutadans no són rucs i el que és inqüestionable és que aquesta 13a paga no és cap cessió de la majoria, sinó que són diners que, de manera forçada, deixaran de cobrar el consellers de la minoria.

En definitiva, o la manera de fer política canvia o, irremeiablement, la desafecció de la ciutadania cada cop serà més gran. Toni Martí es pot estalviar gesticulacions polítiques si realment, en lloc de prendre’n nota, no té la voluntat decidida de canviar. En aquest sentit, malauradament, ara per ara, els fets no l’avalen.