A la Seu se celebren dues festes seguides i amb molta tradició  i totes dues formen part del teixit associatiu de la ciutat. La primera és la de Sant Antoni,  celebrada el dia 17 i que enguany al ser diumenge va tenir molta participació . La segona se  celebra per festejar la festa de Sant Sebastià el dia 20, que és un vot de poble. La feta de Sant Antoni és organitzada per la Confraria de Sant Antoni Abat, és la festa major dels pagesos, carnissers i cansaladers, i és la festivitat adient per a la benedicció dels animals. He de dir que el Passeig al migdia era una festa del munt de gent que feia cua per recollir l’escudella, cuinada pels cuiners de la Confraria en unes grans calderes. Havien sigut molt matiners a encendre els focs i posar les calderes a bullir per poder coure tota la teca de verdures i carns, que un cop ben bullida és ja l’escudella que es reparteix abundantment als veïns de la Seu. Els tres tombs també hi va ser present en el Passeig, encapçalat pels tres banderers: l’actual, el sortint i el del proper any. Abans també es passejava un porc: el Porquet de Sant Antoni per tots els carrers de la Seu. I Ara deixeu-me recordar la mare: quantes vegades quan era mainada i adolescent no m’havia dit: «Sembles el Porquet de Sant Antoni». Tot era perquè a mi m’agradava molt sortir a jugar al carrer quan era xica, i a fer un volt els diumenges a Martinet amb les amigues quan era joveneta. L’origen de la celebració de Sant Antoni Abat es perd en el llarg del temps. Per Joan Amades és la cristianització de les consuâlies, festivitats de l’antiga Roma que es feien en honor a Consus, déu protector dels cereals  i que es celebraven per preservar que el bestiar prengues mal i per tenir bones collites. També Amades  ens explica que el 8 de gener es coronaven els ases davant l’altar de Júpiter amb corones de murta i de llorer, i que desprès es feia una cavalcada per la urbs. Es veu ben clar que pot ser l’origen dels tres tombs .
Hi ha fotimer de llegendes sobre la figura de Sant Antoni Abat i la seva relació amb els animals, doncs els ajudava a guarir-se dels seus mals. Sant Antoni estimava els animals i els animals l’estimaven a ell (també podria ser el patró dels actuals animalistes). Sobre el porquet que acompanya a Sant Antoni, la llegenda ens explica que Sant Antoni el va guarir quan era petit i que la mare del porquet –o sigui la Truja– va acompanyà sempre a Sant Antoni i que fins i tot el va enterrar.
Quasi no em queda espai per parlar de Sant Sebastià. Solament dir que aquí a la Seu se celebra amb bombo i platerets, doncs la Germandat de Sant Sebastià planifica molts actes. Cal recordar que si el 1855 va començar com una associació de socors mutus davant els estralls de la pesta, avui té un contingut lúdic i cultural. Ah¡, i molt important, la meva felicitació a la Germandat de Sant Sebastià per l’obertura  a la participació femenina.
Historiadora