Falta una jornada perquè acabi la primera volta de la Lliga Endesa i aquí no hi ha qui no miri al detall en quina situació està el MoraBanc i els seus rivals per a la Copa. Ahir va ser dia de ‘carrusel’, de vigilar què feien Bilbao, Unicaja i Fuenlabrada sobretot. Perquè el MoraBanc ja havia dit la seva el dissabte a la nit. I quina manera de fer-ho, destrossant el Sevilla a base de bon joc.
 

Luís Casimiro es va rendir a l’evidència: «L’Andorra fa temps que juga bé i contra nosaltres no ha fet més que continuar en la seva línia». Perquè l’estil de joc del MoraBanc ja tothom el reconeix. És l’equip revelació, però ha deixat de ser una sorpresa. Té una identitat pròpia, una manera de fer que el reconeix, un segell propi d’autenticitat. 
 

D’aquí s’explica que hagi convertit aquell balanç d’1 victòria i 4 derrotes a principis de novembre en el 8 a 8 actual. Uns números que només milloren València, Barça, Madrid i Baskònia. El Gran Canària, per exemple, n’ha obtingut 5, el Bilbao i l’Unicaja 4. Guanyar en aquesta lliga està caríssim i un dels equips més fiables està sent el tricolor. I si perd, que li preguntin a València com ha de patir l’adversari. Sap defensar, lluita totes les pilotes com si fossin l’última i en atac pot arribar a ser una piconadora.
 

Dissabte va ser un exemple: 13 triples de 25 intents perquè el Sevilla va estar massa preocupat amb Shermadini i es va tancar, però és que el georgià va fer un doble-doble (13 punts, 12 rebots) i 5 jugadors van anotar més de 10 punts, igual que contra el València. És un equip imprevisible, qualsevol pot desequilibrar.
 

Quan Shermadini va signar pel MoraBanc les seves primeres paraules van ser: «El primer objectiu és quedar entre els vuit primers, jugar la Copa del Rei i veure si es pot guanyar el campionat. És molt complicat perquè hi ha molt nivell, però tot és possible». A l’agost, aquelles paraules feien fins i tot gràcia. Ara els que pensaven que estava boig creuen en ell i, passi el que passi en la pròxima jornada, la credibilitat d’aquest vestidor quedarà intacta.
 

El següent de la llista és el Baskònia, un gran que porta 9 victòries seguides, però res que espanti a Peñarroya i un grup de jugadors que té amb la moral pels núvols, que saben a què juguen i on poden arribar. On? «Tenim la consciència clara de que podem millorar i aconseguir més victòries. Baskònia té ritme d’Eurolliga però nosaltres seguirem treballant com sempre i anirem allà a guanyar». 

Són les paraules d’un Peñarroya que creu fermament que es pot plantar cara a un totpoderós. Com el que deia Shermadini a l’estiu, ara ningú pensa que s’ha begut l’enteniment. Guanyar la Copa és massa, però aquest equip, tal i com està, és capaç de treure els colors a més d’un gran. Sinó, al temps.