Misteris argentins
Argentina és el país que més bé enterra els seus morts. De fet, el culte als seus grans morts: Juan Domingo Perón i Evita, segueix centrant no pocs rituals del moviment peronista, la principal força política del país. Força que ara, després de la mort de Néstor Kirchener, s’afanya a lliurar una cruenta batalla interna per decidir qui ha de a ser l’hereu i proper candidat en les eleccions que se celebraran en menys de dos anys.
Sense el seu marit, que era el poder dempeus al costat del poder, Cristina Fernández de Kirchener queda desarborada en les seves expectatives. Era ell qui tenia planejada la tornada per no haver de lliurar les claus de la Casa Rosada. Ara, a Buenos Aires, es diu que Eduardo Duhalde –que ja va ser president en una de les etapes de major confusió política viscudes pel país– podria fer-se amb les regnes de la situació. En realitat tot són càbales, perquè la mort sobtada de Kirchner ha enxampat per sorpresa a tothom. Amb ell se’n va un polític que, per raons fosques, sempre va mostrar-se reticent a les inversions de les empreses espanyoles a l’Argentina. Un home que no deixa una altra escola política que l’ambició de poder i de riquesa.
Corrupció va ser paraula freqüent en les cròniques de la seva etapa presidencial. Tot i així, segons totes les enquestes, era el favorit per heretar de la seva dona la Casa Rosada. Són misteris de la política argentina. Un país, les reaccions polítiques col·lectives del qual són difícils d’entendre per els qui no són argentins. Parlant d’aquests misteris, Borges deia que al llarg de la Història van ser molts els argentins que mai van sortir de la perplexitat. Així segueixen.
Periodista
Per a més informació consulti l'edició en paper.