Una vegada acabades aquestes festes tan especials, és precís tornar a la normalitat. Tornar a tenir uns horaris establerts, anar a la feina, alleugerir els àpats. En definitiva, tornar a la rutina. Molt fàcil de dir, però de vegades costa molt més del que pensem. 
 

Però els que ho tenen més complicat són els que tenen nens petits a casa. Si a nosaltres ens consta tornar rutinària, imagineu-vos el que és per un nen que porta dies sense anar-se’n al llit a l’hora acostumada, sense haver de matinar, jugant en lloc d’estudiar… Tot un repte per als pares i un benefici per als nens, encara que ells no sàpiguen valorar-ho.
 

La realitat és que hem de tornar a la nostra vida quotidiana i el millor per aconseguir-ho és mantenir sempre una actitud positiva i plena d’esperança, transmetent en tot moment la nostra felicitat per haver arribat a un nou any i haver viscut a plenitud l’any passat. Ara ens toca gaudir del nostre treball, de l’inici de nous projectes, etc. amb la mateixa alegria i entusiasme amb el que vam passar aquestes darreres festes. Doncs, procurem començar la nostra jornada laboral amb un somriure i tractem de mantenir-ho tot l’any evitant sempre els pensaments negatius, perquè el cervell és molt potent i és segur que el que pensem és el que obtindrem.
 

La veritat és que jo sóc de les que s’estimen molt el Nadal, però tot té el seu límit i no puc lamentar, com fan algunes persones, que s’acabi. Com podríem continuar molt de temps així? Amb tants tiberis, sortides, nit sense gairebé dormir el nostre cos no ho resistiria. M’agrada tot en la seva justa mida! Però a qui realment li agrada el Nadal normalment el pren amb una actitud més positiva, generosa i sensible. Aquesta generositat, de la qual tanta gala es fa al llarg d’aquestes festes, resulta una excel·lent teràpia per al nostre cervell. És bo ser generosos, no només pel bé aliè que produeix, sinó sobretot pel bé propi que ens produeix el practicar-la. Donant, a canvi, es rep felicitat. Per això, hauríem de recordar-nos de ser generosos amb el altres durant tot l’any i no només durant un curt període de temps. 
 

El que passa és que algunes persones pensen que no tenen res que oferir als altres. Això no és la veritat. Ho seria si tan sol som capaços de pensar en coses que costen diners, però aquesta no és la realitat. Tothom port oferir alguna cosa i molt més important que els béns materials. Es tracta més que de donar diners, de donar temps, elogis, afecte, atenció, tolerància. De donar amor i respecte. De regalar tendresa i comprensió. En definitiva, es tracta d’oferir als altres el que en realitat més necessiten i de vegades no saben com demanar-ho o ni tan sols s’adonen que ho necessiten.