I ara... a treballar
Han passat ja uns quants dies, setmanes, de la celebració de les darreres eleccions comunals. El temps suficient per poder disposar d’una perspectiva prudent i, en base a aquesta, poder fer una anàlisi calmada, objectiva i honesta d’allò que ha succeït.
Des de la posició de Secretari General d’un partit polític, històric i alhora de nou en ple creixement, les introspeccions i les conclusions han de ser concretes, contundents i constructives alhora.
Com és lògic una d’aquestes conclusions, la primera i més òbvia d’altra banda, és que els resultats, a priori, no han estat els que desitjàvem com a primer partit de l’oposició al Consell General i segona força política del país. Unes expectatives que, si be en algun moment potser han estat molt elevades, han estat a un pas de complir-se en gran part.
Per ben poc, per 14 vots, Liberals d’Andorra + Unió Laurediana no ha pogut mantenir el Comú lauredià. Per ben poc... i d’això ja en sabem prou els liberals si recordem el resultat que es va donar a Ordino, el passat març, i que ens van ‘costar’ dos consellers generals.
D’altra banda, de forma objectiva i sense ànims de justificar o donar explicació al gust agredolç que encara ens assalta, de tant en tant, cal ser conscients que ara, avui, la família liberal està representada a la totalitat dels comuns del país, llevat de Canillo.
Una representació comunal, a l’oposició en la seva majoria i podem dir que en un a la majoria per l’efecte magistral de la victòria dels amics de Ciutadans Compromesos, que no deixa de ser un pas ferm i ben marcat de l’entrada en l’escena comunal de Liberals d’Andorra, després de molts i molts anys de no disposar de representació explícita a les corporacions locals.
I, per tant, agredolç... No estem tan malament com es vol fer veure, ni segurament tan be com voldríem. Tot te explicació i diverses lectures, i en qualsevol d’elles hi trobarem elements ja sigui per posar cara de circumstàncies o be per esbotzar un mig somriure.
En qualsevol cas, analitzats i païts els resultats, ara a treballar. La cosa, la de veritat, és que ara cal posar-se les piles, definir el mapa estratègic, elevar els ànims, convocar la militància i iniciar el camí per a afrontar els temps que ens arriben amb força, empenta i visió clara del què, qui i com.
Com a Secretari General de liberals d’Andorra està clar que assumeixo la responsabilitat dels resultats de les passades comunals. Amb sinceritat, honestedat i responsabilitat no amago el cap sota l’ala. Així ho vaig fer la mateixa nit electoral, al punt de saber els resultats definitius, com no podia ser d’altra forma.
No obstant també vull deixar clar que les catarsi, els ‘mea culpa’ i les teràpies polítiques post-electorals es fan a casa, a taula, sense necessitat de convidats ni de publicitats. Aquesta és la forma que ens agrada a Liberals d’Andorra i a aquest Secretari General.
Fer safareig només alimenta les ments àvides de polèmiques i desdibuixa una realitat molt més normal i estàndard de la que pretenen uns quants.
Per contra, la consolidació dels comitès parroquials de Liberals d’Andorra al llarg del territori nacional resulta ser la millor prova de les intencions, aquestes si públiques, de la segona força política del país: Liberals d’Andorra.
* Secretari General de Liberals d’Andorra