Amb aquest batibull que el país està vivint que si la Investidura de Mas, que si la CUP, que si eleccions avançades... Sort que havien de venir els Reis d’Orient. Està clar que s’ha produït un cert desencís i un cansament per part de la ciutadania sobre la incapacitat dels guanyadors de les eleccions de formar govern. En el meu cas que he sentit vergonya aliena, però saber que havien de venir els Reis m’ha ajudat una mica a pair aquesta situació.  En primer lloc vull fer una declaració de principis: si políticament sóc republicana, no ho sóc emotivament i sóc una fan de ses majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, i encara que sóc una persona gran, reso el parenostre a l’Estrella perquè els guii cap a Betlem i perquè després d’oferir a Jesús or encens i mirra, puguin arribar a les nostres contrades amb regals pels nens i nenes i també per als adults segons com hagi estat el seu comportament. Els hi escric la meva carta diferent de quan era petita; ara en lloc de joguines per mi en demano per a tota la quitxalla, especialment pels nens i nenes pobres i malalts. També els hi demano seny, no només per a mi, que en necessito molt, sinó per a les persones que tenen responsabilitat en l’organització d’aquest nostre pobre món. Tant a nivell de Catalunya, com d’Espanya, d’Europa i del món en general; que mirin que s’acabin les guerres i les injustícies. Ah¡, i també els hi vaig demanar neu, però es veu que en conjunt en el nostre recó del Pirineu no hem sigut prou bons minyons i només ens en han portat una miqueta, emblanquinant les crestes de les muntanyes. A Traveseres només ens van portar un neviscall que tot i ser petit era molt bonic; veure nevar és per a mi un plaer, és una meravella. segurament perquè és un retorn a la infantesa en la qual nevava més que ara, i després de la nevada i veure l’argentina claror de la neu és un regal per a la vista i per a la serenitat de l’esperit
Al meu poble també van arribar els Reis. Travesseres és un poble petit i quasi bé  tota la gent de poble varem sortir, a quarts de nou del vespre, a esperar-los. Però com que som poquets hi havia més gent que acompanyaven al seguici de ses majestats amb tambors i música que els que varem sortir de casa a rebre’ls per donar la benvinguda. Van fer una passejada pels carreres del poble –només en tenim dos–  i després a l’antic estudi, ara convertit en Centre Social. Els reis van oferir regals als nens  i a algun adult que s’ho devia merèixer. Si he començat declarant la paradoxa del meu republicanisme polític amb el meu esperit monàrquic sobre els mags d’orient, vull acabar amb l’agraïment als mags d’orient i a tots els col·laboradors que fan possible la seva arribada, i concretament als Aglans de Freixa, del municipi de Lles, que van fer possible que els tres reis de llunyanes terres arribessin als pobles del nostre municipi. H
Historiadora.