Segur que amb l’arribada d’aquest nou any tots tenim el nostre llistat, més o menys llarg, de bons propòsits. Però, els complirem? Jo, per descomptat, també tinc el meu, encara que no vull desvetllar-ho, però sí puc dir que dels elaborats en els altres anys poques coses s’han complert. I per què? Perquè pensem massa coses i no ens organitzen establint-nos petits objectius per aconseguir-les. A més, fruit de la impaciència general que existeix en l’actualitat, volem resultats ràpids.
Entre els objectius més habituals es troben, entre d’altres, deixar de fumar, aprendre d’una vegada l’anglès, perdre pes, dormir les vuit hores necessàries o fer més exercici. Tots aquests objectius necessiten crear un hàbit en la persona i per això cal un esforç continu que després no es realitza en no veure de seguida els resultats. Cal paciència i mesos d’esforç per obtenir els nostres propòsits!
D’altres menys corrents són coses com utilitzar tota la roba que tinc a l’armari, ordenar-ho; llançar les coses que no em serveixen; utilitzar menys el microones; no cridar quan t’enfades; llegir més, encara que aquest no entra dins dels meus perquè llegeixo tot el que cau a les meves mans; etc.
També tenim els que poden variar, per exemple, uns demanem sortir més, d’altres menys; uns volem netejar la casa els diumenges i, altres, demanem descans total o activitats de lleure per a aquest dia.
La idea de renovar-se i trobar nous reptes per seguir perfeccionant-nos és inherent a les persones. I, a més, intentem fer-ho quan arriben els canvis de cicle, és a dir, de vegades quan tornem de les vacances i, especialment, quan acabem un any i comencem un altre.
Un canvi al calendari sembla ser l’oportunitat perfecta per deixar enrere els errors comesos en els últims dotze mesos i començar un nou període per al qual apuntem els molts projectes que volem dur a terme durant el pròxim any.
I aquest és el nostre primer error: apuntar massa coses a la llista. Per què? Perquè no podem posar en marxa tots els canvis que estem demanant-nos alhora. Per això és millor escollir amb cura només un o dos propòsits amb l’objectiu que sigui més fàcil desenvolupar-los. Centrar-se en poques coses sempre és més efectiu que intentar fer moltes a la vegada.
 A més, cal tenir paciència. Si volem posar-nos en forma, no podem pretendre córrer una marató a finals de gener. Els resultats no són immediats; es fan esperar. Si busquem un resultat ràpid, aquest afany provocarà que abandonem si no veiem els efectes.
Però de poc serveix allargar els terminis de les expectatives si no posem també una mica de força de voluntat. Si volem alguna cosa, hem de esforçar-nos i patir una mica. El que vulgui aprendre anglès haurà de passar-se hores estudiant i els que desitgen posar-se en forma, hauran de suar. És inútil proposar-nos fer alguna cosa si no estem disposats a pagar el preu que comporta, per molt que la proposta es presenti davant del raïm. I, si us plau, demanem aconseguir objectius que siguin realistes, si no, com pensem complir-los?
Dit això , a veure quants de nosaltres aconseguirem complir els nostres propòsits per al 2016!