Vam viure la nit de Nadal i  la de Sant Esteve amb lluna plena un fet que segons la NASA no es donava des del 1977 i no es repetirà fins el Nadal del 2034. Aquesta lluna plena de Nadal es la primera d’aquest hivern i la darrera de l’any i segons la dita és un bon auguri  doncs «Nadal amb Lluna Plena, Anyada plena». Com és sabut la fase de la lluna plena es dóna quan la terra es troba exactament entre el sol i la lluna. A la darrera lluna plena de desembre se l’anomena la lluna plena freda ja que correspon a les nits més llargues de l’any. És la que brilla sobre el cel més hores encara que són molt fredes. 
 

M’agrada la Lluna Plena de Nadal. En el meu imaginari em vénen a la memòria els versos de Josep M. De Sagarra en el seu poema de Nadal: «Va ser una  nit que va florir l’estrella i va néixer l’Infant, imaginem que fou la nit mes bella mes musical mes clarejant».
 

La Lluna plena de Nadal m’ha fet reflexionar sobre la importància de la lluna en la natura i per tant en les nostres vides. Sempre he sentit a parlar a la gent gran del meu poble de la importància de la lluna. Què té la lluna que ajuda a pagesos i a ramaders en la presa de decisions sobre temes relacionats amb la seva feina? Per què ens fascina la lluna? Almenys a mi sempre em produeix una sensació de misteri.

Romanticismes a part la saviesa popular ens diu amb les seves dites la influència que té en la natura i en els conreus i collites. I fins i tot, com ens expliquem el tenir Bona Lluna si estem contents i Mala Lluna quan tenim un mal dia? O tenir llunes o ser llunàtic si  et comportes com un  arrauxat, i encara més d’on ve la dita d’estar a la Lluna de València, que vol dir estar a la inòpia? De moment, preguntes de les quals no sé la resposta.
 

I llunes apart el meu pensament, en aquests dies em porta a preguntar-me per la pobre gent que fugen de la fam i de la guerra, de milers i milers de persones que per la Mediterrànida intenten arribar a les costes del nostre continent creient que arriben al paradís, pobre gent i pobre Europa! I la pregunta és de com acollir l’arribada a Europa d’aquestes persones? 
 

La gestió d’aquest procés migratori no és fàcil per a la Unió Europea i a més a més actualment hi ha el temor que en mig de la gent desvalguda s’hi ajuntin presumptes terroristes. Hem llegit a la premsa que la Unió Europea no se’n surt amb el problema i la urgència humanitària de tantes i tantes persones és menystinguda a favor de la seguretat de les fronteres de la Unió. Quina pena, són persones! I encara sort de la solidaritat de la gent i del treball incansable de ONGs com metges Sense Fronteres i d’altres.  He de reconèixer que el sofriment de tanta gent no el mitiga la Lluna Plena que hi va haver al Nadal.