Allò impensable fa uns anys està passant. La petita i perillosa crisàlide, eruga i pitavola alhora, està pujant per Racons i ha envaït els dos costats de la vall que puja de Meritxell a Canillo. La processionària ja és a Canillo i va pujant...
 

L’adaptació humana i de la vida en general al medi físic, conformant un entorn natural característic com el que coneixem avui, ha estat un procés lent i evolutiu al llarg dels anys. Atrafegats pel dia a dia i moment a moment, no acostumem a mirar prou en detall el nostre entorn natural, distrets del present, del passat i només pensant  en demà passat...
 

Les unitats de paisatge que revesteixen els territoris no són el fruit de dos dies, sinó de períodes llargs, de segles. A Andorra no en som cap excepció i, per tant, els paisatges que  ens acompanyen avui són el mèrit i llegat de les generacions que ens han precedit. A l’igual que els nostres descendents o successors es trobaran allò que avui estem sembrant...
 

Els  darrers anys la generalització de les variacions de les temperatures, així com altres fenòmens meteorològics poc habituals, han fet prosperar uns consciència global de que s’està produint un canvi climàtic sense precedents en la història de la humanitat, per la rapidesa del canvi i sobretot per ser-ne el causant l’activitat esbojarrada de l’home en una consumició primària de recursos en pro d’un creixement il·limitat per assegurar uns guanys econòmics creixents...
 

Com a resultant de les evidències de que avui ja disposem, són clares tres constatacions:
 

1. El fenomen implica tot el planeta i ningú se’n pot aïllar; el problema i les solucions per resoldre’l  interessen a tothom.
 

2. Les manifestacions meteorològiques a les que estem acostumats es desarreglaran cada dia més i passaran a ser habituals. Menys nevades i menys pluges normals, més nevades i més pluges fortes o tempestuoses, períodes de secada, fortes ventades, riuades i erosions del sòl excepcionals més sovint, i en general tot tipus de fenòmens extrems, donada la nostra situació avui de clima temperat. Amb repercussions clares entre les espècies vives, afectant-nos també a nosaltres els humans.
 

3. Ens convé actuar ràpidament per dues raons. Per a  estar el màxim de preparats davant dels impactes que es produiran ja inevitablement pel canvi climàtic simplificat en l’augment de com a mínim dos graus de la temperatura mitjana en els pròxims anys. Un d’ells econòmic, i evitar el cost que ja costen anualment les desgràcies que provoca avui el canvi climàtic. I per a intentar reduir l’abast del canvi climàtic els estralls del qual augmentaran molt més si no s’hi  fa res, o ben poc.
 

L’increment d’un grau de la temperatura mitjana els darrers anys està fent que la processionària mati, silenciosament,  més pins ella sola que qualsevol  incendi forestal de la nostra història. Amb les seves colònies a través dels capolls o telaranys blancs (de seda) que com petits fanalets enlleganyen els nostres pins. Si d’aquí 15 anys, anant bé les coses, és a dir actuant, la temperatura mitjana haurà augmentat  només de dos graus, ja veurem què passarà...
 

A més de totes les polítiques que des del Govern i des dels Comuns es puguin engegar, tots estem cridats ja no a la conscienciació, després de 20 anys de reunions internacionals sobre el Canvi Climàtic i 21 reunions fetes, la darrera a Paris, sinó a actuar...
 

I actuar vol dir acceptar, integrar i aplicar les polítiques que a nivell general i comunal els nostres dirigents polítics decideixen posar en marxa per a preservar l’interès comú. I aprofitar, com a país, tots els recursos de que disposem per fer front al Canvi Climàtic.

Augmentar la massa forestal (per a atreure humitat, per a  retenir aigua, per a fixar contaminants, per a produir oxigen, per a reduir les temperatures extremes, per a estabilitzar els sòls...) així com els arbres de ribera vora els nostres rius pelats per la urbanització i endegar unes polítiques de gestió i concertació intel·ligents i actives que no passives ni mandroses, seria un acte brillant de smart country...
 

En els propers 15 anys cada habitant d’Andorra hauria d’estar convidat i acompanyat, a nivell territorial, a replantar cadascun un arbre per any, de manera concertada i ordenada, preveient accessos i tallafocs. Una acció responsable d’unió amb la Terra i de lligam al Territori...

Igualment, i a nivell general, s’ha de donar solució a  les revingudes singulars d’aigua que seran catastròfiques per a totes les zones urbanes del país que han crescut ocupant tots els fons de vall (contenint o deixant inundar terrenys), a tenir estocs d’aigua importants davant de períodes de sequera llargs que es produiran en el futur i al desenvolupament d’energies renovables per a ser menys dependents energèticament de l’exterior i reduir de manera important les emissions contaminants a l’aire per no agreujar més el canvi climàtic...
 

Uns resposta conjunta a la previsió de fer front a les tres necessitats anteriors  seria la construcció de dos embassaments,  el primer a l’altura del Lloset d’Encamp, vora la gasolinera Esso, camí de Meritxell, afectant al riu Valira d’Orient, i el segon a l’altura del pont vell d’Anyós, més petit, però ambdós tindrien alhora les virtuts de poder gestionar revingudes d’aigua sobtades per la via de la contenció, de poder estocar aigua en quantitats importants per al consum humà preveient períodes de sequera i de poder produir electricitat per aprofitament hidroelèctric, de manera més senzilla en el primer cas per proximitat del canal de la presa de Ransol que porta l’aigua al llac d’Engolasters...
 

Tant els boscos, en la seva visió global, com els dos embassaments constitueixen  dues infraestructures d’estat estratègiques per a fer front al Canvi Climàtic. De canvi climàtic n’hi ha hagut sempre, sí, però mai el canvi havia anat tant ràpid a produir-se ni la reducció del seu impacte havia estat a mans de l’home. I, sobretot per Andorra, abans només havia afectat com a màxim a 3.000 persones i avui en són més de 125.000 habitants equivalents si considerem als turistes i visitants i per tant la nostra vulnerabilitat ha augmentat extraordinàriament tant a nivell humà com econòmic. Si recordem els aiguats de l’any 1982 es fa difícil imaginar el pròxim fenomen catastròfic i que hàgim d’acceptar que com a mínim serà similar amb, com a mínim, el doble d’impacte en tots els sentits, si no fem res per a evitar-ho. La canalització del riu Valira, en diferents trams, només ha fet que assegurar aquests trams a nivell relatiu però no absolut i la resta de trams els ha desprotegit a nivell relatiu i absolut...
 

Finalment, i en el mateix nivell d’infraestructura d’estat per a fer front al canvi climàtic, es troba la gestió  de tots els residus que es produeixen a nivell nacional, territorial com general, tant públics com privats, des dels residus orgànics, com industrials, sanitaris, com de la construcció, per modificacions del terreny natural, erosions naturals, urbanització, activitats agrícoles, etc. La creació d’una parapública a l’entorn de Ctrasa, gestionant directament tots els abocadors públics comunals o generals i indirectament els particulars, realitzant polítiques d’estabilització del  sòl, abans o després d’erosions per fenòmens naturals o per reequilibrar modificacions de terreny natural per obres o infraestructures viàries, és un repte nacional d’eficiència mediambiental, de racionalitat econòmica i d’eficàcia col·lectiva per a fer front a un canvi climàtic que ens exigeix estar preparats més enllà del que fins ara ha estat normal...
 

El Canvi Climàtic és un repte mundial major  per al Planeta Terra. I com a país hem de procurar estar a l’alçada de la importància del repte que ens exigeix concertar-nos a nivell territorial comunal i també general. Però també a  nivell estatal amb els territoris veïns, per a complementar-nos en el dia a dia, aprofitant les infraestructures que tenim fins que no en tinguem de millors. No anem sobrats ni podem anar de sobrats. Al contrari tenim moltes mancances per ser a la perifèria de llocs més centrals políticament, econòmicament i a nivell de població. No podem esperar ni fiar-nos d’ informes d’agències d’avaluació ni altres similars...
 

Només la unió o la complicitat de polítiques dels propis territoris afectats, dels recursos i dels esforços ciutadans, a tots els nivells, ens pot fer ser capaços de fer front al repte amb èxit suficient per a explicar-ho. Pensar globalment i actuar localment, ja ha arribat l’hora...