Cada dia miro el cel, la previsió meteorològica i no paro de queixar-me com Statler i Waldorf, els dos vells rondinaires dels ‘telenyecos’ o The Muppets. No plou ni neva i la portada d’aquest diari del 10 de novembre ja anunciava que seria un hivern fred i sec, segons les previsions de Météo France.
 

Així que és primavera per Nadal si la primera Lluna Plena, des de fa 38 anys, no ho canvia la nit del dia 24. En cas contrari, a veure qui és el valent que s’atreveix amb el caldo, els galets XXL, els canelons, els polvorons i el torró de Xixona o de crema cremada, quan les temperatures màximes estaran entre 4 i 7 graus per damunt de la mitjana, es preveu anticicló, i ens podrem passejar sense jersei, ni bufanda, ni guants, ni barret de llana. Accepto que la tele estigui plena de pel·lícules dolentes del Pare Noel i de gales infumables, que a la loteria no em toqui ni el reintegrament però un Nadal amb màniga curta té tan poc glamur com el teu cap de personal ballant, sobre la taula, I will survive, durant el sopar d’empresa.
 

 No demano que em resulti més fàcil el joc Demon’s souls, l’accelerat del Grand Theft Auto o que Taylor Swift tregui un nou disc. Només vull que arribi el mal temps teòricament propi d’aquest mes, i que s’endugui aquests virus que estan fent festa major en ple desembre. No hi ha ambient nadalenc per molt que a Andorra ja hagin començat les rebaixes, que Miley Cyrus canti, de manera molt sensual, Nit de Nadal, que ja estiguin a la venda les entrades per als Pastorets de Sant Julià de Lòria, i que a tot arreu sonin nadales. 
 

El que està passant aquest hivern amb el temps, de moment, és un allunatge amb tanqueta a l’aparador d’una joieria de l’avinguda Carlemany, un dissabte a les set de la tarda, sense caretes, ni passamuntanyes: un autèntic robatori. Necessiten més neu que la dels canons artificials pels efectes beneficiosos per la salut. Desprèn bones vibracions, ens connecta amb els nostres records d’infància, estimula la nostra capacitat de meravellar-nos i l’associem amb neteja i renovació, -no es l’eslògan de cap partit polític que va participar a les darreres eleccions comunals. 
 

Sembla que estem començant a patir els efectes del canvi climàtic i de l’acció humana. El mes de maig passat el president rus Vladimir Putin va invertir 7 milions d’euros per impedir que plogués durant la desfilada del 70è aniversari de la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial. Una esquadrilla d’avions militars van disparar un còctel químic sobre els núvols que s’acostaven a la plaça Roja. Aquest sistema va ser inventat durant el govern de Stalin.
 

També hi ha empreses que venen hores de sol a bodes i esdeveniments (http://www.theguardian.com/sustainable-business/2015/mar/11/rain-free-weddings-company) sense que es tracti de cap teoria conspiranoica d’internet. Això ho pot explicar fins i tot Mariló Montero, sempre i quan no se li espatlli el teleprompter i hagi d’improvisar. A més a més, sabem que una estació d’esquí al Pirineu, per ser viable, ha de tenir garantida una capa de neu de 30 centímetres de gruix durant almenys cent dies. I pel moment seiem a les terrasses del poble amb ulleres de sol, crema de protecció 50 a la cara, neu primavera a les pistes, l’Instagram amb fotos de noies en biquini als Pessons, i pensant que aquest any l’estiu és més llarg que un llibre de Ken Follet. 
 

Almenys no he patit cap hipotèrmia tornant a peu i sol a casa després del sopar d’empresa i m’he estalviat que parlin les males llengües si algú m’ha acompanyat amb cotxe tot i que n’hagi saltat quan encara estava en marxa i a l’estil comando.  Tampoc no m’ha calgut, pel moment, empassar-me el vídeo tutorial de Burberry i les infografies sobre com lligar-me la bufanda, ni posar-me un jersei de coll alt com els que portava Steve Jobs. 
 

També, i gràcies al bon temps, s’ha pogut acabar en els terminis previstos la rotonda est del Túnel d’Envalira que permet accedir al Pas de la Casa sense entrar en territori francès. Ara, quan he sabut que ha costat un milió d’euros i que, segons el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres «hi ha un guany de temps superior a un minut» m’he quedat gelat. Tot i que no fa fred.