Com canvia el panorama en tant sols un mes. En aquelles èpoques, l’FC Andorra es trobava en una situació complicada després de perdre contra el CF Lloret, mostrant la pitjor imatge, i ocupant posicions de descens. Aquella situació va portar a una estirada d’orelles i l’equip va reaccionar, guanyant els quatre partits disputats des de llavors. Aquest fet, sumat als resultats de la resta d’equips, porta als tricolors a una nova situació.
 

La permanència era l’objectiu de la temporada i pels resultats obtinguts en el primer tram del curs així ho indicava, amb un equip excessivament irregular, per joc i resultats. Calia sortir de baix, i ho està aconseguint amb escreix. Es troba just a l’equador de la classificació, en una situació força còmoda. I aquí toca plantejar-se coses, quan encara queden dues jornades per concloure la primera volta i amb l’aturada nadalenca de per mig. Perquè els números, sempre capritxosos, assenyalen que els tricolors es troben més a prop de l’ascens directe que no pas del descens. Estan a només cinc de ser primers, que dóna accés a pujar a Tercera Divisió, i a quatre de la promoció. Per contra, està a 7 del descens directe i a sis del possible.
 

Això no vol dir ni molt menys que la permanència estigui assegurada, perquè el camí a fer encara és llarg. Més de mitja temporada. Però la igualtat de la categoria fa pensar en què ser un dels aspirants a pujar en la situació actual, tampoc no és cap tonteria. I si no que els hi diguin a alguns dels rivals que l’equip ha tingut fins ara, que ja han plantejat que els tricolors són aspirants a les cotes més altes. Aquí el tema s’agafa amb pinces. No es volen llançar les campanes al vol, perquè ara tot just s’està arrossegant una ratxa del tot positiva que fa unes setmanes era diametralment oposada. Fins que no vagin passant les jornades els propers mesos no es plantejaran noves fites. La pròpia competició els posarà al seu lloc. I mentrestant, allò que diuen els italians que piano piano si va lontano, el que ve a ser traslladat a l’àmbit futbolístic, aquella cançoneta tant sentida del partit a partit.
 

El que queda clar és que l’equip té qualitat per ser a dalt, però per mantenir-se allí necessita reforçar algunes posicions, com el mateix entrenador ja ha anunciat públicament. El començament d’any, un cop comenci la segona volta, serà decisiu. Perquè serà el moment de jugar-se les garrofes amb els equips de la part mitja-alta de la taula. Seran aquests enfrontaments directes els que marcaran el futur d’uns i altres. I aquí serà on s’haurà de donar el do de pit, el que marcaran els objectius definitius. Serà el moment de comprovar si es pot aspirar a quelcom més o bé ser més moderat. I francament, estaria molt bé tenir a un FC Andorra fort aspirant a tota una Tercera Divisió. Però per a que sigui possible, encara hi ha molta feina fer.