Passada la campanya, esgotadora per a la majoria d’implicats, ens toca reflexionar. Sens dubte, la baixa participació sembla haver-se contagiat dels països veïns i això és preocupant, sobretot per a Andorra, on sembla que la proximitat hauria de motivar les persones a exercir el seu dret de vot. Sembla que tothom està una mica fart de tot plegat i la idea que «tots els polítics són el mateix» és difícil de combatre, principalment si no ens centrem una mica més a fer feina. Ara, en clau interna, els partits haurem de prendre les accions corresponents per veure fins on hem arribat. Alguns resultats han estat renyits, però han estat clars i, fins i tot, clarividents.
Pel que fa a Liberals d’Andorra, hem d’estar satisfets perquè hem pogut plantar cara i fer-nos un lloc en molts comuns on fins ara ni tan sols érem presents. Ens hem consolidat com a segona força política al país i tenir un espai a l’oposició comunal ens ajudarà també a consolidar els nostres comitès parroquials i reforçar el nostre partit.
Sens dubte, donaria la millor nota a totes les persones que han volgut sumar per les parròquies amb colors polítics o sense. Les campanyes electorals, més les comunals que no pas les nacionals, penso, ens ajuden a apropar-nos a molts veïns, ciutadans sovint silenciosos que decideixen anar una mica més enllà i implicar-se per la parròquia, i això és un esforç que hem d’agrair tots plegats. I és que, al cap i a la fi, la política és això, intentar fer alguna cosa més per la societat: exercir la ciutadania, defensar allò que pensem que és més just o demanar que es millori allò que no està prou bé.
Els liberals, evidentment, donarem suport als companys que amb valentia s’han sumat per tirar endavant projectes territorials, projectes que ells mateixos han desenvolupat i que ara defensarem des de l’oposició, des de la nostra perspectiva territorial, la de la Constitució, la de la defensa de l’autonomia local. Treballarem amb tots ells la redefinició de les competències i transferències. No acceptarem el discurs que diu que som petits per tenir vuit governs, ja que, per aquesta mateixa regla de tres, es podria justificar que som massa petits per ser un país, i això no va per aquí. La nostra estructura territorial és la base del nostre sistema polític, que s’ha mantingut durant segles i que sempre ha funcionat molt bé. Reduir les despeses innecessàries és una obligació de tots els organismes públics i definir el deute global de l’Estat no ha de voler dir perdre en competències ni treure poder a les estructures comunals. Treure capacitat econòmica als comuns per pagar la factura del Govern també s’haurà de discutir. Ara ens toca treballar de valent en aquesta qüestió. No es pot postergar més aquest debat, que ha de ser conjunt entre els comuns, el Consell General i el Govern.
Enhorabona a tots els nous equips i a tots els qui s’hi han implicat amb tant d’esforç, i gràcies a tots els ciutadans que han complert a les urnes. Ara hem de seguir treballant!