Per primera vegada des del retorn a l’ACB, podem parlar-ne de manera que no ens prenguin per bojos: estem lluitant per entrar a la Copa del Rei. Està clar que és molt complicat, massa, i que el calendari no és prometedor per al MoraBanc, però que no ens treguin la il·lusió. 
 

Des que el BC Andorra va tornar a la millor lliga d’Europa, l’equip té un balanç equilibrat, és a dir, que no és negatiu. És una notícia que supera les expectatives de positivisme, ara per ara. Tot i que alguns jugadors es van atrevir a parlar a principi de temporada d’entrar al Top-8, la sensació de realitzar-ho va més enllà en aquests moments. Mirar la taula i veure que en la novena posició, a només una de la ‘màgica’, hi ha escrit ‘MoraBanc Andorra’ és un plaer que els jugadors, tècnics, club i afició tricolor es mereix des de fa temps. El treball i l’esforç que han demostrat en les últimes setmanes després d’aquella gran desfeta davant el Barça, han permès somiar en gran sense que es prengui a ningú per sonat. 
 

«No ens tornem bojos», comentava ahir Joan Peñarroya al finalitzar el partit. Segurament, als jugadors i al tècnic els seguirà costant parlar de la Copa del Rei ja que encara queden set jornades per decidir els llocs, les quals es presenten molt complicades, i només pensaran en guanyar el Reial Madrid diumenge vinent. Penso que ja està bé que segueixin sense veure la Copa i que només es beguin les copes a la nit. Quan ens comencem a ‘flipar’ més del compte és quan venen les patacades. 
 

I la primera forta podria venir diumenge vinent. El Madrid, per molt bé que pugui estar Betinho, Sada, Shermadini, Navarro i companyia, és capaç de tombar-te en tres possessions en els últims segons de partit. Ja ho van demostrar en els dos enfrontaments entre els dos conjunts de la temporada passada i no tindran dificultats per tornar-ho a fer. Però aquest equip ha demostrat que aprèn de les errades del passat, que és superior al de la temporada anterior i a més a més els de Pablo Laso no estan al mateix nivell. Segueixen sent un equipàs, però no el de l’any passat. I per aquí és on hem de creure-hi. 
 

En set jornades pot passar un món de coses diferents. En set partits pots passar d’estar al cel a anar directament a la merda. però amb el que ens volem quedar és que en 280 minuts pots passar de tenir molts dubtes, dubtar del que fas, a estar lluitant amb els de dalt. I això és almenys el que ens va regalar ahir l’equip. Una setmana daurada en la qual ens podem veure en la part alta de la taula. Que no ens ho tregui ningú.