La veritat i la guerra
«La primera víctima de la guerra és la veritat» és una frase del 1918 dita per un senador dels Estats Units i que va ampliar Julian Assange en unes declaracions: «Els atacs contra la veritat s’han registrat abans, durant i es continuen registrant després de l’acabament oficial de la guerra». Assange és fundador de Wikileaks (http://www.wikileaks.org/), una organització sense ànim de lucre dels mitjans de comunicació, que dóna informació mitjançant materials originals que transcendeixen les institucions que els havien produït i que fins la data els tenien classificats com a privats. Així, combinant les tecnologies i els principis del periodisme i l’ètica, realitzen a través d’internet un periodisme d’investigació alliberat de les plataformes de comunicació que vehiculen la informació que rebem diàriament. Si una wiki és un lloc web que pot ser editat des dels navegadors pels usuaris que la consulten (com la famosa enciclopèdia wikipedia), de forma que un usuari d’un wiki pot crear, modificar, esborrar o enllaçar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida. Leaks vol dir fuites, és a dir, que té com a contingut informes delicats de governs i altres organitzacions públiques i privades, preservant l’anonimat de les seves fonts.
Així, aquesta organització, creada al 2006, va difondre a l’abril passat 77.000 documents de la guerra de l’Afganistan. Aquest diumenge han publicat la major fuga de classificats de la història, quasi 400.000 documents referents a la guerra de l’Iraq durant els cinc anys d’ocupació, que estan disponibles de forma senzilla i àgil a través d’internet. Quelcom de similar ja va succeir al 1971 quan es van difondre els papers del Pentagon, un total de 14.000 pàgines sobre la guerra del Vietnam. Llavors el Govern nord-americà va portar els protagonistes als tribunals i, al final, va perdre.
De la guerra de l’Iraq ja en coneixíem les xifres, 109.000 morts dels quals un 66% eren civils. També hem tingut presents les imatges colpidores, dia sí i dia també, en tots els telenotícies des del 2003. Però ara disposem de tots els informes plens de detalls escabrosos, sovint redactats pels mateixos soldats, des d‘execucions a tortures de tota mena passant per la mort d’innocents. De totes maneres, potser sí que ara la veritat estarà més protegida, però com en tota guerra sempre hi ha més morts civils que militars, i més a caps d’ells ningú els reviurà. H
Per a més informació consulti l'edició en paper.