«Suposo que els jugadors pensen en els dos dies que els he donat festa, perquè trigaran a tornar a tenir-los. I la Copa... Que la facin aquesta nit», deia Peñarroya en el postpartit contra el GBC, preguntat si al vestidor es miren de reüll les opcions de jugar la Copa del Rei.
 

Una cobra com deu mana, la de l’entrenador del BC MoraBanc Andorra, la clàssica quan li demanen per objectius que no siguin el clàssic «partit a partit» del ‘Cholo’ Simeone. Aquest cap de setmana s’ha disputat la novena jornada, la que marca el meridià de la primera volta, i la cosa no ha canviat gaire. O sí. La lectura torna a ser ambigua...
 

No respecte a la vuitena plaça, que continua a una victòria. Sí respecte del pou, el descens, la lliga –insisteixo– que juga l’equip tricolor –tot i que somiem amb coses més grans– que passa a estar a tres triomfs en el cas del penúltim, i de quatre respecte del darrer rival, immers en la UVI.
 

I mira que estava jo en el vessant de la minoria i pensava que el GBC estrenaria el seu caseller de victòries a Andorra. Quanta raó té Porfi Fisac quan va dir dels seus després de la derrota: «Necessito els caps dels meus jugadors frescos, nets, perquè ara mateix són més importants que els canells» i això és el que a mi em feia sospitar de que el cuer amargaria el pont a la parròquia tricolor. Perquè divendres, Peñarroya va rescatar el tall de veu de la prèvia contra el Manresa i es va despenjar amb els clàssics «no hi ha partit fàcil», «màxim respecte al rival», «si no estem bé patirem»...
 

¿Què diferencia Manresa de Guipúscoa? El que deia Porfi, el cap. Està clar que aquest MoraBanc aprèn i que va topar amb una primera pedra, però no amb la segona. Aquesta vegada, Sada i companyia van saber manegar els dos ingredients principals: que es millor com a equip i jugador per jugador. Confiar-se és el que fa patinar en partits com aquests. Dissabte, enlloc de confiar-se, van confiar. En sí mateixos. I quan saps que ets millor i no et confies, no hi ha qui t’aturi. Ho demostra la manera de sortir de l’ensurt al tercer quart.
 

El MoraBanc també va saber sobreposar-se a l’efecte Shermadini. Deia el malefici que quan ell superava els 20 punts de valoració, l’equip guanyava. Si no, perdia... Fins dissabte. El georgià va estar condicionat per les faltes personals i va jugar 17 minuts –entre 3 i 4 menys que la seva mitja– per acabar amb un 13 de valoració. A falta de 4:19 per al descans va rebre la tercera. Va sortir a mitjans del tercer quart i als dos minuts ja estava de no al banc amb la quarta. Va ser llavors quan l’equip va patir el curtcircuit però quan pitjor olorava el Poliesportiu, no va sortir un ni dos. Van ser Clark, Sada, Stojanovski i Bogdanovic els que es van tornar a empassar el cuer a una velocitat endimoniada.

El diumenge vinent hi ha visita a la pista de l’Estudiantes. Penúltim. Ha guanyat un partit. Peñarroya, ves engegant la cinta de la prèvia contra el Manresa.