Ens trobem a l’equador de la campanya electoral de les eleccions comunals del proper 13 de desembre i, fins ara, l’ambient que es respira en línies generals és d’incertesa pel que fa als resultats, tot i que es preveuen força disputats. Res a veure amb la situació d’ara fa quatre anys, quan l’empenta de la majoria aclaparadora de DA, amb 22 consellers a les eleccions generals, va aplanar-los el camí per a la consecució de sis parròquies. Aleshores el Partit Liberal no va participar en els comicis i tant la Massana, amb Ciutadans Compromesos al capdavant, com Sant Julià de Lòria, amb Unió Laurediana, van caure sota l’aixopluc dels demòcrates. Tal com deia, però, ara la situació és ben diferent. La irrupció amb força de Liberals d’Andorra a les darreres eleccions generals fa que l’expectació pels propers comicis sigui màxima.
 

Durant els darrers mesos, la nostra formació ha pogut evidenciar un munt de vegades davant la seu parlamentària que el Govern de DA ha perdut en gran mesura la seva credibilitat. El desgast de DA es va fer palès quan a les últimes eleccions va passar de 22 consellers a 15 i per poc, per tan sols 17 vots, no va perdre dos consellers més. En només quatre anys, en aquell moment sense una oposició ferma, sinó minsa i dividida, ells mateixos van perdre gran part del suport majoritari de la ciutadania.
 

Les circumstàncies actuals, però, són del tot diferents. No hi ha sessió de Consell General on els membres del Govern no hagin de demanar disculpes pels errors comesos, acceptin equivocacions, incompleixin terminis o, ras i curt, admetin que s’han saltat la llei i ho justifiquin amb excuses de difícil argumentació. I més greu encara: no només les formes són molt lluny d’allò que seria desitjable, sinó que la inoperància governamental és del tot palpable. El cas BPA n’és el millor exemple. El mateix cap de Govern ha admès que, en el temps que portem de legislatura, el seu Govern ha centrat gran part dels esforços en la resolució d’aquest afer.
 

Deu mesos més tard, però, els dipositaris, els treballadors i els accionistes estan igual que el primer dia, davant un futur del tot incert i amb les mateixes inquietuds que tenien aleshores. Els dipositaris no poden disposar de la integritat dels seus fons; els treballadors no saben quin serà el seu futur laboral, i els accionistes, malgrat no haver llençat la tovallola, veuen que les seves accions han perdut valor. El Govern de DA no ha sabut, en tot aquest temps, solucionar el problema, malgrat que el Consell General, de manera majoritària, el va dotar de les eines necessàries per fer-ho.
 

El proper dia 13 la ciutadania es tornarà a pronunciar a les urnes. Cal que l’orientació del vot sigui meditada i reflexionada, ja que ens hi juguem molt. Les parròquies necessiten polítics creïbles i efectius, capaços de resoldre els problemes de manera àgil i resolutiva, amb fermesa i responsabilitat, i Demòcrates per Andorra ha demostrat que no ho sap fer.