Fa una setmana es va celebrar a París la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Què entenem per canvi climàtic? O millor dit, ja hem entès el que aquest canvi climàtic representa pel futur del nostre planeta? Si considerem que el canvi climàtic és una alteració continuada dels patrons atmosfèrics normals com ara la pluges i les temperatures durant un període llarg estem assistint a unes variacions importants degudes a l’augment gradual de la temperatura de la terra. 
 

Cal dir que des del llarg del temps s’han produït diversos canvis climàtics de forma natural. Avui però assistim a una situació diferent doncs és la primera vegada que es produeix aquest fenomen com a resultat de les activitats humanes i per tant la pregunta sobre la dualitat del progrés és inevitable? La humanitat ha progressat, és ben cert: abans anàvem a peu i ara anem a cavall per exemple, i ara tenim unes medecines que ens curen, i calefacció i les noves tecnologies i... quasi amb la mà podem tocar el cel, però alhora estem destruint la gallina dels ous d’or que és el nostre planeta.

Per això es va celebrar la Conferència de París per cercar mesures per pal·liar l’increment del canvi climàtic amb l’objectiu de la reducció de CO2, la fórmula química del diòxid o anhídrid carbònic Ara bé, el problema rau en què la seva concentració està vinculada al desenvolupament industrial vigent en els països desenvolupats. 
 

No em refio molt dels acords dels nostres dirigents polítics ni de les seves discussions a París doncs és sabut que ningú vol renunciar al ritme de vida de les societats occidentals l’exemple dels continuats incompliments del protocol de Kyoto signat el 1997 en són un bon testimoni. Ara però potser els països desenvolupats comencen a veure les orelles al llop i a plantejar-se seriosament que això del canvi climàtic va de veritat. 

Cal fixar la retirada progressiva de les emissions de carboni i apostar fermament per les energies renovables. A París simultàniament a la cimera hi va haver la manifestació de les sabates buides a la plaça de la República, doncs s’havia prohibit la manifestació, per la situació d’emergència terrorista de la capital francesa. Aquestes sabates buides són tot un simbolisme d’esperança i pertanyen a gent que vol que es facin les coses ben fetes sobre aquest tema tant important pel futur de la vida a la terra. 
 

Hi van haver més de 2.000, manifestacions arreu del món i tant a Barcelona com a Madrid hi van participar moltes persones. Des d’aquestes línies demano que tots siguem conscients que el nostre planeta és feble i que necessita una actuació urgent i responsable i que això vol dir que tots haurem de canviar els nostres hàbits de vida, per exemple apagar els llums de la casa quan cremen innecessàriament.