Són diverses les lectures que es podrien fer de la derrota del MoraBanc a Múrcia, però al final, el regust que et queda de la derrota és que quan l’equip de Peñarroya començava a enlairar-se i a enfilar posicions en la taula, s’ha frenat en sec. I com t’havies generat unes expectatives penses: Noooo. Però interioritzes: No passa res, la ratxa s’havia d’acabar i el Múrcia és un gran equip. 
 

Una bona manera de suavitzar-ho fins que mires el Manresa, de qui penses que és pitjor equip, i fa enveja. Un balanç de 4-4 que el té allà on volem que estiguin Peñarroya i companyia, amb els mateixos números que l’Unicaja, sí, aquell que va palmar al Poliesportiu la setmana passada i que ara mateix tanca la zona noble, la del top8.
 

Fent un cop d’ull a les estadístiques de l’UCAM -MoraBanc, fins i tot em pregunto com va ser possible que a falta d’un minut i mig Sada fallés un tir lliure que hauria servit per empatar. No em refereixo a que el falli o el fiqui, sinó a que com és possible que arribant a un final ajustat, amb derrota final de quatre per sota, el Múrcia acabés amb un 91 de valoració col·lectiva i el MoraBanc, amb un 56. Les estranyes estadístiques que contrasten amb el 76-72 final també es veuen reflectides amb els nou rebots de més (40 per 31) capturats pels de Fotis Katsikaris. 
 

I d’altra banda, sobta que els tricolors arribessin vius amb la poca aportació de Navarro, i d’un Betinho i un Bogdanovic que continua a la muntanya russa. Stojanovski, a qui Peñarroya havia pràcticament descartat, va acabar jugant més de 20 minuts i va col·laborar amb deu punts.

En definitiva, sembla que el Múrcia va haver de fer de tot per poder guanyar i que el MoraBanc, amb poc, arribés al final amb opcions de guanyar. La mateixa situació que va acabar amb una alegria contra Tenerife i Unicaja, i en decepció davant Manresa i Fuenlabrada. Els finals tenen tants factors en joc que, ja ho va dir Peñarroya ahir en la roda de premsa postpartit: Són a cara o creu.
 

Així que em queda la sensació de que el MoraBanc era David i el Múrcia, Goliat. No al revés. I parlant de què va dir Peñarroya en el postpartit, va deixar una altra perla. Després de perdre, va deixar anar que «a nivell mental felicito als meus jugadors perquè hem tingut la capacitat d’aguantar, sobreposar-nos als parcials i a situacions del joc».
 

De primeres, penses que després d’una derrota sobren les felicitacions col·lectives, sobretot quan has anat des del minut 1 al 40 a remolc en el marcador, però el cert és que el tècnic egarenc m’ha baixat del núvol. Perquè està molt bé voler estar en la posició del Manresa, de pensar que es podia guanyar a Múrcia i de què amb estadístiques molt inferiors a les del rival a punt va estar l’equip tricolor de tornar amb el tercer triomf seguit. Però no és Goliat, sinó David. Somiar amb aspirar al top8 és gratis, però fins que no es digui el contrari, l’objectiu i la realitat és la permanència; l’Estudiantes, que és el penúltim i està a dos triomfs.