El traspàs de Pere Canturri i Montanya, el passat divendres dia 27 de novembre del 2015, a Andorra la Vella, és una pèrdua per a la cultura andorrana.
 

Pèrdua de la seva persona i qualitats personals que els que l’hem pogut tractar i conèixer recordarem i enyorarem sempre.

Però és alhora un guany perquè tota l’obra que ens deixa ha passat ja a formar part del patrimoni cultural nacional, que tant ha estimat durant la seva vida i pel qual ha lluitat des de diferents fronts.
 

Amb la pèrdua de la persona s’ha fet més consistent el personatge i la seva figura com a prohom de l’andorranitat.

La seva condició de senyal o insígnia, és a dir bandera de la cultura andorrana, ha passat a prendre el relleu de la seva presència. I si dic bandera ho dic amb doble intenció. Per ser-ne i per la seva passió per ella. Feia anys que estava treballant en un estudi sobre la bandera andorrana que, espero un dia puguem veure publicat.
 

No disposarem més de noves paraules, raonaments o històries de part seva, ni tampoc de nous somriures, còmplices d’aquelles mirades, ni de la seva companyia o consell.
 

Però si podem seguir el seu mestratge com a historiador i filador incansable de la història d’Andorra, passada i present, tant necessitada de nous teixidors.
 

La seva obra ha estat pràcticament tota publicada. Ens falten alguns relats que, n’estic segur no es perdran i podrem conèixer aviat , malgrat ser pòstums. Segur que n’estaria content.
 

Els qui vulguin entrar o recordar la seva obra en tenen una bona ressenya a la revista Àgora nº 18, setembre del 2011, que recull a més el lliurament del Premi Àgora Cultural 2010 que se li va lliurar a Escaldes-Engordany el 23 de febrer de 2011. I els que vulguin seguir el seu exemple, tenen el camí obert i molt de viatge a continuar fent.
 

Avui, ja des d’una altra realitat, el seu afany de visionar i comprendre la història, que sempre el va interessar, es deu haver satisfet. Ha passat de contemplar la història a formar-ne part.
 

La constància, la lleialtat i la fermesa han acompanyat la seva trajectòria vital, al servei d’Andorra.
 

Ha estat un servidor públic en tots els sentits i, especialment, en el millor sentit de la paraula. I va ser un ministre de cultura rar i excepcional, perquè a més de defensar la cultura, va lluitar per ella.
 

Ha estat també un mag. Que ha sabut treure del barret, fer veure i entendre, la història  d’Andorra, petita i humil, però nostra o dels nostres antecessors. Amb intel·ligència, amb bona comunicació, amb informació detallada, fruit de la seva gran capacitat d’observació.

Ens ha fet present que cal considerar la història com una part més de la vida i incorporar-la al dia a dia de la nostra realitat, perquè és necessària, per a entendre el present i guiar-nos cap al futur, del nostre entorn. I  no volem ser uns  analfabets del territori que cada dia trepitgem.
 

Amb originalitat i alhora senzillesa, però amb idees clares, ha assolit finalment el cim de la seva vida. Un cim que no té retorn, malauradament pels que ens quedem, encara caminant i pujant al nostre pic.
 

Un cim passat el qual ja es pot trobar amb tots els coneguts que ha estimat.
 

I també amb tots els desconeguts que tant ha estimat...els primers pobladors de la Balma de la Margineda, del Cedre, del Roc d’Enclar...Polibi, Plini, Gneu Pompeu... els sants Cerni i Martí, Esteve i Julià, Eulàlia i Iscle, Joan i Pere... Carlemany, Rotllà, Lluís el Pietós... els mestres d’obra i pintors romànics... els bisbes Sala i Ermengol... Antoni Beuter, Ambrosio de Morales, Jeroni Pujades, Peire de Marca... Antoni Fiter i Rossell, Antoni Puig... Napoleó,Tomàs Junoy... Francisco de Zamora, Guillem d’Areny Plandolit, Dalmau de Baquer, el coronel Ulrich, Juan Avilés, Le Vuillier, Armet i Ricart, Gaston Combarnous, Silví Thos i Codina, Jacint Verdaguer, Jean Auguste Brutails, Charles Romeu, Isabelle Sandy, el coronel Baulard, Fiske Warren, Nikolai Popov, Josep Puig i Cadafalh, Joaquim Mir, Boris Skossireff, Joan Amades, Josep Maria Guilera...
 

Amb la seva desaparició física, una nova pàgina de la cultura andorrana ha quedat escrita.
 

Descansi en pau i es recordi de nosaltres en el seu nou viatge.