Aquest dissabte passat, veure caure la neu des de darrera de la finestra de casa em va fer recordar que ja tenim gairebé aquí les festes de Nadal. Ja surts al carrer i pots veure les llums, els adorns, les botigues plenes de productes nadalencs i engalanades per rebre aquestes assenyalades dates.
 

Des de molt petita m’agrada el Nadal. Em fa feliç! Els millors records que guardo a la memòria són d’aquestes festes. Els viatges que hem fet aprofitant les vacances en què sortir a passejar a la nit és tot un plaer amb el carrers il·luminats. Em recorda la infància, el casament, la lluna de mel que vam passar a Còrdova celebrant a la vegada l’arribada d’un nou any. També, com a tothom, m’agrada rebre regals, però encara em fa més il·lusió fer-los. M’omple de felicitat veure la cara d’algú que no s’esperava rebre cap obsequi teu o al que li regales alguna cosa amb la que aconsegueixes sorprendre’l. Em plau organitzar l’amic invisible i sóc conscient que hi ha gent que l’odia, perquè diuen que t’esforces en regalar alguna cosa que pugui agradar a la persona que t’ha tocat i després reps qualsevol cosa que demostra que no s’han esforçat en tu. Tant me fa! Sabeu quin és per a mi el millor regal? Saber que la gent es recorda i pensa en tu. Rebre una trucada o una postal d’un amic o familiar que està lluny per desitjar-me Bones Festes, obrir la porta i trobar-me amb algú que estimo i que ha decidit fer-me una visita inesperada, etc. En fi, les coses que em treuen un somriure i m’omplen de felicitat.
 

Encara que, com molts afirmen per justificar per què no els agrada, s’hagi perdut bona part del sentit cristià, la tradició les ha portat a transformar-se en una festa familiar, en una celebració universal en la qual la majoria participa moguda més pel desig de compartir i gaudir que pel genuí acte de fe cristiana que l’emmarca. A mi, m’agrada creure en la màgia del Nadal, però som les persones les que ho fem màgic impregnant-nos de l’esperit solidari i fraternal.
 

Altra cosa que em plau molt és veure la gent somrient i feliç, especialment els nens, passejant pels carrers. M’encanta que durant aquests dies la gent sigui més solidària i pensi a ajudar. Em complau anar a fer compres desitjant Bon Nadal a tothom, fer un tomb per les fires i sentir les nadales. M’agraden les nadales, però no només sentir-les, també agafar la meva pandereta i cantar-les. També aprofito per mirar alguna de les pel·lícules que posen a la televisió i que reflecteixen la màgia d’aquestes dates o el capítol especial dels Simpsons.
 

Cuinar un bon àpat per gaudir-ho en família és altra de les coses que em fan molt feliç. Això sí, amb la meva petita família, perquè a la resta la tinc lluny i celebro aquestes festes només amb el meu home, però és el mateix, jo cuino amb cura i afecte i ho gaudeixo igual. I, què em dieu d’anar a Sort a comprar la loteria i pensar que aquest any és segur que sí que vas a tenir sort?
 

Cap d’any, per contra, si pot ser, prefereixo passar-ho fora. Marxar a un hotel per poder compartir amb gent l’arribada de un nou any. Menjar el raïm, demanar desitjos. Començar de zero, com un llibre amb els fulls en blanc que aniré emplenant amb noves vivències, equivocacions, èxits, moments inoblidables, etc.
 

I encara que algú pugui restar sorprès, com m’ha passat, perquè no tinc fills i no hi ha nens a casa, em refocil·la adornar l’arbre de Nadal i muntar el pessebre. És indispensable, el mateix que ho feia de petita amb algú que ja no està amb nosaltres. Ho fèiem, tots dos germans junts i jo, any darrere any; continuo amb aquesta tradició. 
 

Recordo que, a més, quan era petita i no tan petita, els meus regals els portaven els Reis a casa. Ja imagineu que eren els meus germans, però venien a casa i ficava molt sorpresa. La primera vegada, el meu germà es va disfressar de rei negre i quin esglai que em vaig donar. Vaig sortir corrent a la recerca del pare perquè vingués a protegir-me, bé, a mi i a les joguines, perquè pensava que havia vingut a portar-les-hi. Quins records! Als menys trenta persones a taula i el meu pare cantant per tots nosaltres, mentre esperaven que sortís el sopar de la Nit de Nadal... Segur que em deixo alguna cosa, però m’agraden tantes coses d’aquestes festes. Ja només em resta dir que gaudiu tot el que pugueu d’aquestes dates, perquè són moments irrecuperables i bells que després es recorden tota la vida.