Colpits pels atacs terroristes de París la ràbia i la impotència ens produeixen una tristesa immensa no solament pel mal que han rebut unes persones innocents sinó per tot el que el terrorisme internacional representa avui en dia. La por que aquesta gent ens vol imposar  és com un totalitarisme del terror que hem de rebutjar. També pel perill que la xenofòbia no ens porti a un feixisme totalitari. Em faig el següent raonament que voldria que fos un eslògan per evitar la xenofòbia: Es cert que tots els jihadistes són musulmans però també és cert que no tots els musulmans són jihadistes. Penso que cal tenir-ho molt present, a l’hora de valorar el terrorisme jihadista i donar-nos compte que els milers de persones mortes i fugiges del pròxim Orient són víctimes del mateix terrorisme.
 

El rebuig total als atacs terroristes de París però també a les massacres discriminades a tants llocs del planeta que ens passen desapercebudes, perquè les tenim més llunyanes o perquè ja ens hem tornat tan insensibles que solament plorem i  protestem per la massacre de París perquè és en el cor d’Europa i perquè ho tenim a tocar. Però em pregunto: no són persones els morts a Síria, Gaza, Iraq, Congo, Líban, Pakistan, Nigèria, Kènia, i Beirut? I no són persones els milers de refugiats que arriben a Europa fugint del terrorisme? 
 

Per tant, prou de terrorisme a tot el món i prou del negoci armamentístic. Prou d’hipocresia del món occidental que en part també som responsables de les massacres doncs som els fabricants d’armes... Són molts els elements que ens cal analitzar per intentar entendre aquest terrorisme globalitzat. En primer lloc hi ha el fanatisme religiós dels que fan la Jihad, la Guerra Santa que no els importa la vida ni la seva ni la dels altres, perquè moren matant; hi ha també les seqüeles del colonialisme europeu així com l’atur produït per la crisi econòmica que ha deixat molts joves sense feina i sense un futur clar i que poden ser fàcilment captats pel fanatisme totalitari del jihadistes. Molt especialment també el negoci de les armes, si volem la pau, no fabriquem armes, no trafiquem amb armes. A tots els països la despesa militar i armamentística és molt alta, massa. Es dediquen més diners amb despeses militars que en investigació i educació. Es fabriquen, armes de foc, míssils, municions, vehicles militars tant terrestres com aeris i l’exportació d’armes és un gran negoci pels països productors que són els  que tallen el bacallà com Estats Units, Xina, Rússia, el Regne Unit, Japó, França, Alemanya, Brasil i també Espanya.
 

Com a educadora m’agradaria fer un prec als adults i especialment als reis de l’Orient: Si els plau, majestats, no porteu joguines bèl·liques als nostres infants. Si volem la pau, no juguem amb armes! Comencem a nivell individual per l’educació i esperem que els governants tinguin l’encert d’acabar amb aquesta nova classe de guerra que l’Estat Islàmic ens imposa.