Les coses que estem esbrinant sobre la guerra –bruta, molt bruta– que es va desenvolupar a l’Iraq, gràcies a les filtracions de la web WikiLeaks, tenen poc que veure, em sembla, amb les presumptes o reals excentricitats del fundador d’aquesta pàgina a Internet, especialitzada a treure a la llum documents comprometedors per als governs. Gens importa si, com han suggerit algunes instàncies, per cert sense presentar proves suficients, Assange, que s’ha convertit en l’assot de Washington, va cometre presumptes delictes d’assetjament sexual a Suècia –li van arribar a acusar de violació, però la fiscal va retirar els càrrecs per manca de fonament. I menys encara importa que, com insisteixen amb sospitosa coincidència alguns poderosos mitjans occidentals, sigui un tipus misteriós, que amb prou feines informa als seus socis del que va a publicar-se a WikiLeaks. No, no és un personatge simpàtic aquest Assange que presumeix de no ser periodista, perquè, diu, els periodistes estan al servei dels poderosos; és més aviat un prepotent, una bestiola rara. ¿Però i què?

A mi el que m’importa és que, periodista o no, Assange està fent bé la vella dita anglosaxona segons el qual «notícia és tot allò que algú no vol que es publiqui, i la resta és publicitat». O sigui, un exemple a seguir, al marge de qualsevol connotació de caràcter personal. Argumentar que la filtració dels papers sobre la guerra occidental (nord-americana, però no només) contra el règim iraquià de Saddam posa en perill la vida d’alguns col·laboradors dels EUA en aquesta guerra, que els noms d’alguns presumptes torturadors poden sortir a la llum amb el risc que això implica, em sembla alguna cosa hipòcrita i per descomptat gens convincent: ja podrien els cervells del Pentàgon i de la CIA haver mostrat el mateix zel per protegir la vida d’aquests almenys 65.000 –es diu aviat– civils morts en la contesa per errors, brutalitats o bombes inoportunes. Ja sé que es tracta ara de desprestigiar al missatger. Però què volen que els digui: per a mi, que sí sóc periodista, Assange es mereix un Pulitzer. Pot ser que, fins i tot, mereixi un Nobel de la Pau una mica més que el president del gran país que ara tracta de tapar les presses exercides sota el mandat del seu predecessor. No sé per què, tinc la impressió de que a Assange mai li donaran cap premi...

Per a més informació consulti l'edició en paper.