Em vull mullar sobre el funcionament de la justícia, amb permís de Xavier Espot, a qui considero un bon ministre que està fent una excel·lent feina, però és clar, no ho pot fer tot a l’hora i a la seva taula va trobar massa expedient per donar via i molts projectes per obrir.
 

Comença a ser certa aquella dita popular que diu que qui roba una gallina va a la presó i qui estafa milions no li passa res. Vaja, a mi en dóna aquesta sensació; i no és nova.
 

La reflexió ve al cas per la situació que pateix la neuropsiquiatra Rosamaria Bruni. Independement de qui sembla que té raó –i ella la té– no hi ha justícia fins que hi ha sentència.  I el seu cas continua sense data per a la vista. Ha hagut de passar per la humiliació de patir tres mesos de presó, tancada a la Comella, diria que com el lladre de gallines, o potser pitjor, per defensar la custodia de la seva filla. Tancada, sense llibertat, sense passaport, ferida en la seva dignitat, lluny del que més estima, i amb l’ai al cor perquè d’alguna manera pressentia el que havia de passar.
 

El seu ex, Peter Tinneman, va arribar a Andorra escortat per periodistes del Bild. Els hi havia venut l’exclusiva a canvi del suport mediàtic, i van muntar un circ. El metge alemany, alimentat pel seu afany de protagonisme per la prepotència de les autoritats alemanyes, es va passejar per Andorra amb el seu pla ben maquinat.
 

Les autoritats andorranes i especialment la Justícia, no sé si per pressió de les alemanyes o per una incompresa baixa autoestima –l’estigma de ser un país petit– es van plegar en un inici a la petició alemanya  d’extradir Rosamaria i la van tancar a la garjola, on molestava menys. Conseqüència immediata és que també es va haver de tancar la Luna al centre de menors de la Gavernera. Quin despropòsit!!
 

Aquesta és la història a grans trets, que encara no té final. Evidentment la doctora està en llibertat i intenta fer la seva vida amb normalitat amb viatges a Berlín per veure la nena. El pare campa amb llibertat després de declarar-se culpable de segrest i pagar a canvi només una multa. El fiscal d’Andorra es vol treure el cas de sobre i demana que s’arxivi la causa. El jutge del Tribunal de Corts no pot fixar data per a la vista perquè ha de donar prioritat als presos de la Comella que estan en presó preventiva i que es troben a punt de quedar en llibertat sense judici. Del Govern, que va anunciar que aniria fins el final, no se’n sap res. Ens dirà algun dia que ha fet?, tenint en compte que l’Estat era responsable de la custodia de la menor.
 

Un altre dia tocarà parlar dels senyors advocats, aquesta elit que es creu intocable, que cobra una fortuna per fotocopiar un paper, i que es treu de sobre els casos massa conflictius per no enfrontar-se a segons qui.