25N
El pròxim dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. Entenc jo que, aquest no es va triar per donar a conèixer que la violència de gènere existeix perquè per desgràcia passa massa sovint i amb resultats molt tràgics i coneguts. L’Associació de Dones d’Andorra (ADA) diu que els casos a Andorra també han augmentat i que és necessària una major coordinació entre els agents implicats per tal de donar la resposta adequada i a temps. Potser del que es tracta el 25N és de què parem una mica més d’atenció i de conscienciar-nos tots plegats sobre què és violència de gènere i les seves formes. Com es produeix? Qui l’executa i qui la pateix? Què podem fer per ajudar? Com denunciar i perquè fer-ho? Potser es tracta de què entenguem que tots som iguals, persones amb drets i deures també en la parella; que la violència –de cap tipus– no té cabuda en una relació que se suposa ha d’aportar-nos felicitat. Perquè l’amor és felicitat, no?
I és que la violència es manifesta de moltes formes. Desgraciadament en coneixem la més tràgica, la violència física que ja no té retorn, però hi ha violència econòmica patrimonial, sexual i psicològica. Es materialitza amb desigualtats i discriminacions dins la vida en comú; amb vexacions i humiliacions utilitzant la culpa: el factor més present en totes les relacions de control i poder humà. El control en les converses, control dels WhatsApp i dels comentaris al Facebook; control de la roba, allunyament dels amics i de la família. I tot plegat envoltat de paraules maques i de petons que traeixen els instints i les percepcions sobre l’amor i la lleialtat; sentiments estabornits per cops que es transformen en pena, llàstima i perdó una vegada i una altra sota quatre falses disculpes, encara que en el fons saps que tornarà a passar.
I sí, és difícil, és complexa, però el dia 25 mirarem de fer un esforç per entendre-ho tots una mica més, o millor dit, de no entendre-ho, de denunciar-ho, d’explicar-te perquè és inacceptable, de dir-te que pots viure millor, que no pertanys a ningú, que vals molt per deixar que et tractin així, que la culpa no és teva i que la felicitat és un altra cosa. H
I és que la violència es manifesta de moltes formes. Desgraciadament en coneixem la més tràgica, la violència física que ja no té retorn, però hi ha violència econòmica patrimonial, sexual i psicològica. Es materialitza amb desigualtats i discriminacions dins la vida en comú; amb vexacions i humiliacions utilitzant la culpa: el factor més present en totes les relacions de control i poder humà. El control en les converses, control dels WhatsApp i dels comentaris al Facebook; control de la roba, allunyament dels amics i de la família. I tot plegat envoltat de paraules maques i de petons que traeixen els instints i les percepcions sobre l’amor i la lleialtat; sentiments estabornits per cops que es transformen en pena, llàstima i perdó una vegada i una altra sota quatre falses disculpes, encara que en el fons saps que tornarà a passar.
I sí, és difícil, és complexa, però el dia 25 mirarem de fer un esforç per entendre-ho tots una mica més, o millor dit, de no entendre-ho, de denunciar-ho, d’explicar-te perquè és inacceptable, de dir-te que pots viure millor, que no pertanys a ningú, que vals molt per deixar que et tractin així, que la culpa no és teva i que la felicitat és un altra cosa. H