Una espectacular actuació a la Lliga Catalana va fer pensar tothom que Giorgi Shermadini faria guanyar més d’un partit al MoraBanc durant la temporada i que s’havia fet un fitxatge de gran qualitat que ens faria oblidar ràpidament la marxa de Nathan Jawai. Tant contra el Fiatc Joventut, com contra el Barça Lassa, el pivot va meravellar l’afició amb els seus moviments a la pintura i els seus ganxos. 
 

És per això que quan al partit contra el Dominion Bilbao Basket no va estar fi i no va ni acostar-se a les actuacions que havia fet a la pretemporada, no hi havia cap motiu per alarmar-se. Més encara quan a Tenerife va donar senyals positives novament i va destacar i ser una referència de nou. Casualment, aquell va ser l’únic partit que el conjunt andorrà ha guanyat aquesta temporada dels cinc jugats. 
 

Des de llavors, el crèdit de Shermadini ha anat baixant en picat amb actuacions mediocres o nul·les. Porta tres partits seguits donant molt que desitjar a la pintura i sent dels pitjors de tots els jugadors. L’actuació d’ahir va ser la gota definitiva per veure que el georgià no rutlla. -4 de valoració està molt, molt, molt per sota del que s’espera d’ell. No només fa trobar a faltar a Jawai, sinó que també fa pensar en què Jordi Trias ho feia millor, i encara es pot recordar a Kaloyan Ivanov. El més greu és que ha vingut a ser la referència de l’equip! Si això ho fes Sergi Pino, amb un paper secundari, no hi hauria motiu per alarmar-se. El que no pot ser és que la peça en la qual s’ha de recolzar l’equip en els moments delicats sigui la que acabi d’enfonsar-lo. 
 

Són poques les pilotes que li arriben en condicions a la pintura, o bé per les mans de mantega que té en certs moments, o perquè el tenen fitxat i la defensa s’intensifica en ell, amb dos o tres jugadors sobre el pivot, si cal. Al final, la raó més grossa per la qual el MoraBanc ha tingut aquest inici tan dolent és perquè Shermadini no està rendint gens. Ni mala defensa, ni falta de concentració, el que ha fallat més en l’esquema de joc és ell. 
 

Com en tota operació matemàtica, una vegada identificat el problema és moment per a la resolució. Aquesta passa per un principal factor: Espavilar. ‘Ginger up’, per a què m’entengui Shermadini. L’equip el necessita i sense ell, la resta de companys poden fer un partit de 10, que es seguiran perdent enfrontaments contra molts rivals. I si ell torna a ser el de la Lliga Catalana, Jones segueix en el seu camí de progressió, Clark fa partits semblants als d’ahir i Pino posa una marxa més, les incorporacions acabaran demostrant la raó per la qual es deia abans de començar que hi havia una plantilla millor que el curs passat. Dir-ho es molt fàcil, pensar-ho encara més. Toca fer-ho. Quan? Diumenge, 15 de novembre, 12.30h, pavelló José Luís Abós.