Mentre estava preparant l’esmorzar escoltava per radio la tragèdia d’Agramunt on el desbordament del riu Sió ha produït el drama de la mort de quatre persones de la Residència Geriàtrica d’aquesta població. Avui no es podria construir el geriàtric en aquest lloc doncs es considerat inundable. Llàstima que en el moment de la seva construcció les lleis fossin mes permissives. 
 

Totes aquestes pluges m’han fet pensar a més de la tristesa per la tragèdia d’Agramunt, en la realitat del nostre món egoista. Primer en la pobre gent, milers de persones que salvant la pell han arribat a l’Europa meridional fugint de la fam i de la guerra i que volen travessar Europa per trobar un refugi, una llar a les terres del nord... He sentit esgarrifança en pensar com s’ho faran amb el fred, la pluja, la neu de l’hivern del centre d’Europa. També m’he sentit indefensa i amb un sentiment de recança des de la meva confortable casa on puc treballar a l’ordinador, veure la televisió, llegir, estudiar, dutxar-me amb aigua calentona i etc... (un dia un amic em va dir que jo no puc carregar amb el mal del món). 
 

Som uns privilegiats de viure a l’Europa Occidental doncs gràcies a l’esforç dels nostres avantpassats lluitadors, els treballadors d’avui podem gaudir d’unes comoditats que els nostres padrins no van tenir mai. I he sentit alhora pena, agraïment, vergonya i rabia: pena per tot el sofriment de tantes i tantes persones; agraïment per la generositat de moltes persones i per l’ajuda de molts voluntaris; vergonya de tractar als refugiats com si no fossin  persones i ràbia contra els nostres governants que no posen fil a l’agulla per resoldre aquesta situació. Idiscuteixen en el cas de Síria si cal primer enderrocar al Primer Ministre Asad o destruir l’Estat Islàmic, i mentre  el drama humà continua.
 

La segona reflexió és que això del canvi climàtic no és cap camàndula com ens han volgut fer creure i que la celebració a París de la Conferència Internacional sobre el Clima a final de més és una evidència, es tracta de buscar un acord climàtic mundial, doncs el canvi climàtic és una gran amenaça per a la humanitat pel present i sobretot pel futur. Alguns dels seus efectes ja el podem palpar: increment global de la temperatura, la pujada del nivell dels mars, el desgel de l’Àrtic, les turmentes, les sequeres. 
 

No voldria semblar apocalíptica simplement constato realitats. De fet els reiterats incompliments del protocol de Kyoto em creen certs dubtes sobre l’eficàcia de la reunió de París. Malgrat això espero que triomfi el sentit comú i es prenguin mesures per evitar l’ús de les energies fòssils i es potencien les renovables. París ha de ser una esperança per al nostre malmès planeta i per  a les futures generacions. De moment sabem que representants de 190 països estan reunits a Bonn treballant per elaborar un esborrany del que cal discutir i aprovar a París.