Clientelisme
Ser un membre actiu d’un partit i fer una columna d’opinió a dos dies de penjar les llistes comunals fa gairebé impossible evadir l’obligació de parlar de la qüestió. Però ja fa dies que es diuen moltes coses, i com de noms jo no en parlaré, aprofitaré per plantejar una qüestió diferent amb ànims de convidar a la reflexió.
Tots som conscients que les eleccions comunals, més que les generals, estan carregades d’un component clientelista heretat molt potent que hauríem de mirar d’eradicar. El porta a porta que era i és, una presa de contacte ideal per prendre nota de les necessitats de la parròquia pel benestar comú va afegir, en el temps de vaques grasses, una subtil compra i venda de vots i favors poc ètica i, fins i tot m’atreviria a dir, il·legítima. Certes voluntats van convergir: els actors polítics tenien la voluntat d’adaptar l’administració a una població creixent i podien prometre certs llocs de feina o certs favors adaptats a les noves necessitats i, per part de la ciutadana, eren cada dia més els quals veien una oportunitat laboral amb garanties de futur a un cost competitiu poc exigent. Aquesta mala praxi –endollisme a canvi de vots– ja no té cabuda. I no només perquè les voluntats han deixat de coincidir o no perquè no hi ha diners per prometre res sinó perquè jo estic convençuda que això ja no ho vol ningú. Qui vol ser avergonyit per gaudir d’un lloc de feina que no s’ha guanyat? I, qui vol votar a un polític que promet donar allò que no és seu?
Les societats democràtiques creixen de forma més estable quan tots els seus components creuen en l’estat de dret en totes les seves formes. Deixem de dissenyar concursos a mida que únicament promocionen la ineficiència i la mala gestió de l’erari públic. Promocionem la competitivitat oberta, premiem l’excel·lència i treballem plegats en el creixement del capital social com a instrument generador de confiança. És responsabilitat de tots aconseguir-ho. Els polítics tenim la responsabilitat de fer programes realistes i de no prometre el què no ens pertany quan anem a visitar als nostres veïns i els ciutadans tenen l’obligació de demanar pel benestar general i no per l’interès particular. Els canvis socials importants són generacionals i requereixen temps, però jo crec que aquest ja ha arribat, així què el pròxim 13 de desembre, vota bé. H
Tots som conscients que les eleccions comunals, més que les generals, estan carregades d’un component clientelista heretat molt potent que hauríem de mirar d’eradicar. El porta a porta que era i és, una presa de contacte ideal per prendre nota de les necessitats de la parròquia pel benestar comú va afegir, en el temps de vaques grasses, una subtil compra i venda de vots i favors poc ètica i, fins i tot m’atreviria a dir, il·legítima. Certes voluntats van convergir: els actors polítics tenien la voluntat d’adaptar l’administració a una població creixent i podien prometre certs llocs de feina o certs favors adaptats a les noves necessitats i, per part de la ciutadana, eren cada dia més els quals veien una oportunitat laboral amb garanties de futur a un cost competitiu poc exigent. Aquesta mala praxi –endollisme a canvi de vots– ja no té cabuda. I no només perquè les voluntats han deixat de coincidir o no perquè no hi ha diners per prometre res sinó perquè jo estic convençuda que això ja no ho vol ningú. Qui vol ser avergonyit per gaudir d’un lloc de feina que no s’ha guanyat? I, qui vol votar a un polític que promet donar allò que no és seu?
Les societats democràtiques creixen de forma més estable quan tots els seus components creuen en l’estat de dret en totes les seves formes. Deixem de dissenyar concursos a mida que únicament promocionen la ineficiència i la mala gestió de l’erari públic. Promocionem la competitivitat oberta, premiem l’excel·lència i treballem plegats en el creixement del capital social com a instrument generador de confiança. És responsabilitat de tots aconseguir-ho. Els polítics tenim la responsabilitat de fer programes realistes i de no prometre el què no ens pertany quan anem a visitar als nostres veïns i els ciutadans tenen l’obligació de demanar pel benestar general i no per l’interès particular. Els canvis socials importants són generacionals i requereixen temps, però jo crec que aquest ja ha arribat, així què el pròxim 13 de desembre, vota bé. H