És surrealista, de manera general, la manca de lideratge del Govern de DA i la seva submissió als poders locals comunals. 
 

Ens va quedar clar la passada legislatura amb tot el procés de reforma de les competències dels Comuns encarregada al ministre Riberaygua que va acabar de la més trista manera amb la dimissió d’aquest per no haver pogut assolir el consens i l’arxivament del projecte de llei.
 

En matèria d’aigües, la divisió de competències entre comuns i Govern comporta una problemàtica de coordinació entre les parts que dificulta posar en marxa una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics. La greu crisi de l’aigua a Escaldes d’aquest estiu en podria ser un bon exemple!
 

De fet, la legislació en relació a l’aigua a Andorra és poc extensa i diria que bastant obsoleta. La Llei de policia i protecció de  les aigües data del 1985. Alguns aspectes relacionats estan en mans dels Comuns ja que així els hi permet la Llei qualificada de delimitació de competències del 93. Parlem de la prestació de captació, tractament, i distribució pública d’aigües potables i termals, la construcció de fonts públiques i la responsabilitat en les conduccions generals d’aigües residuals, plujanes i clavegueres.
 

En contrapartida, correspon a Govern assegurar la resta de tasques: elaborar els estudis de qualitat i de quantitat, mantenir la qualitat dels sistemes aquàtics, assegurar la seguretat alimentària i de salut pública... 
 

A dia d’avui, molts interrogants sobre l’aigua estan sobre la taula. No queda definit clarament enlloc qui pot utilitzar aquest bé natural i en quines condicions. De fet, no tenim definida quina ha de ser la prelació en l’ús de l’aigua: el consum humà, els usos agrícoles com ara el rec dels camps, la innivació artificial de les estacions d’esquí o la producció d’energia.
 

Ho dèiem en el darrer programa electoral de la candidatura de Junts. Tenim clar que cal una visió integral del cicle de l’aigua, abordant la seva titularitat i usos. No podem no tenir definits els efectes que aquesta utilització pot causar sobre la fauna i la flora dels nostres rius.

D’aquí  ben poc entrarem a debatre  al Consell el projecte de llei de modificació de la llei de FEDA que té com a objectiu permetre la participació de capitals privats en la producció d’energia. Alguns projectes més o menys planificats per Govern consisteixen en minicentrals hidràuliques que produiran l’energia utilitzant l’aigua dels rius.
 

Malgrat el què va dir la ministra de Medi Ambient en la darrera sessió no podem compartir la no urgència en legislar per eliminar totes aquestes mancances de regulació, que podem arribar a tenir repercussions greus. Sílvia Calvó ens va reconèixer la necessitat de completar la legislació però ho va posposar al 2017 o 2018 deixant clar que el principal problema seria el concert amb els Comuns.
 

En cap cas, es pot esperar tant quan ara mateix tenim sobre la taula una modificació legislativa que permetrà l’aparició de minicentrals elèctriques que funcionaran amb l’aigua dels rius. 
 

Una vegada més, i tal i com ja ens té acostumats DA, comencem la casa per la teulada.