A  la cultura celta, ja es deia que durant la nit de Halloween s’obria la porta que separava el món dels vius del Més enllà i els esperits dels difunts tornaven a la vida i feien una processó pels pobles on abans havien viscut. Al llarg d’aquesta nit, les ànimes es dedicaven a visitar les cases dels seus familiars, i, perquè no els pertorbessin, els vilatans posaven una espelma a la finestra de casa seva per cada difunt que havia mort a la família. 
 

Alguns anys més tard, aquesta llegenda cobrarà de nou vigència, especialment als Estats Units i Canadà, i moltes persones, sobretot nens i adolescents, començaran a sortir al carrer disfressats d’esquelets, vampirs, monstres i tota classe d’éssers fantasmagòrics que formen part dels nostres pitjors malsons. Però, més enllà de la festa, la celebració de Halloween, potser, per les seves connotacions estranyes i carregades de ritualisme, ha quedat plasmada al cinema i a la literatura. 
 

Com a mostra d’això, tenim pel·lícules tan famoses com Malson abans de Nadal (The Nightmare Before Christmas) produïda en 1993 per l’escriptor, director i productor Tim Burton, l’argument de la qual gira entorn del rei de la ciutat de Halloween i les seves intencions per esdevenir un benèvol Santa Claus o com, la molt coneguda i terrorífica sèrie, La nit de Halloween.
 

Però, Halloween és una nit en què «el temps expira a l’alba». Una nit que es pot passar en tenebrosa companyia sense sortir de casa. Llegint. Acompanyat de les millors històries de por que hagin existit i dels seus protagonistes. I, aquesta vegada, jo m’he decantat per alguns clàssics del terror. 
 

Un dels personatges arquetípics al món de la literatura i el cinema de terror ha estat des de temps immemorial el vampir, personatge de llegendes, en el qual es va inspirar una de les novel·les més famoses de la literatura universal, Dràcula (1897) de Bram Stoker. 
 

Però, deixant de costat  al vampirs, no podem oblidar-nos de molts altres grans títols de la literatura del segle XIX com Frankenstein (1818), de Mary Shelley, o les Narracions extraordinàries, d’Edgar Allan Poe, una antologia de relats esgarrifosos que l’autor nord-americà va anar escrivint al llarg dels anys. Una antologia que abasta títols tan coneguts com Els assassinats del carrer Morgue, El gat negre, El pou i el pèndol, Berenice, El cor delator o Ligeia, entre d’altres.
 

Per acabar, barrejant tot un seguit de personatges esgarrifosos, encara que hi ha molts més títols dignes de menció, vull esmentar tres dels grans clàssics del terror: L’estrany cas del doctor Jekill i míster Hyde, de Robert Louis Stevenson (1886); El gos de Baskerville, d’Arthur Conan Doyle (1901); El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde, i El fantasma de l’òpera, de Gaston Leroux (1910).
 

Desitjo que tothom tingui una esgarrifosa nit de terror!