El concepte actual de natura, a nivell popular, és relativament recent en la cultura occidental.
 

Ens ho prova el refranyer popular : «Vent de natura i en mesura / Vici de natura, fins a la sepultura / Mal de natura, mal que dura / Mal que ve de natura, no té cura / Qui és boig de natura, planyeu-lo que no es cura» (A. Parés 1999). En el primer cas es tracta d’una comparació i natura hi és usada com a imatge de quelcom conegut o normal front al sobrenatural. I en la resta natura és sinònim d’origen de generació o de llinatge.
 

Al segle XVI, el 1502 el vocabulari català-alemany i viceversa de Rosembach no conté la paraula natura ni les seves derivades.
 

Al segle XVII el diccionari de Pere Torra, el 1653, la presentava com ‘Natura del mascle o fembra. Natura de la dona’ entenent amb aquesta expressió els seus sexes. El terme ocupa 7 línies, Naturalesa 2 línies i Natural 40 línies. El diccionari de Joan Lacavalleria, el 1696, definia el mot com «parts genitals del animal». El terme ocupa 3 línies, Natural ocupa 173 línies i Naturalesa 36.
 

Al segle XVIII, el 1803, al diccionari d’Esteve/Belvitges/Juglà, Natura té 7 línies, Natural 19 línies i Naturalesa altres 23 línies i el concepte es va eixamplant, portant com a primer significat l’equivalent a Naturalesa. Al diccionari de Pere Labèrnia, del 1892 Natura hi té 10 línies, Natural 24 línies i Naturalesa altres 24 línies.
 

Al segle XX, al diccionari d’Alabern del 1902, Natura hi té 6 línies, Natural 18 i Naturalesa 16, i per tant es resisteix el traspàs dels conceptes entre els termes. El diccionari de Pompeu Fabra, el 1932, farà el gran canvi amb la inversió dels conceptes i amb el registre Natura amb 33 línies, Natural amb 30 línies i Naturalesa 2 línies. El 1977 la Gran enciclopèdia catalana consagrarà el canvi amb 135 línies dedicades a natura, 45 a natural i 2 a naturalesa.
 

Del concepte ja actual determinat per Pompeu Fabra amb el significant «conjunt de coses creades, de les forces de creació, naturalesa», hem passat al concepte de “conjunt de la realitat tal com és, independentment de la intervenció i l’acció humanes. En aquest sentit, la natura és contraposada tant a la tècnica com a l’art i a la cultura. En oposició a la ciutat i a la civilització, els camps, els boscos i les muntanyes, la mar, els rius, els llacs, la vegetació i la fauna»  de la Gran enciclopèdia catalana o bé al diccionari de l’IEC del 1994 que confirma les precedents «conjunt de les coses creades, l’univers considerat com un tot i dotat de lleis. Conjunt de les produccions en que no intervé l’home (per oposició a cultura i esp. a art)».
 

En un afany divisori i racionalista hem separat la natura en diferents natures... la natural... la divina... la humana... Potser és el moment de recompondre-les i mirar-les amb ulls nous o diferentment tal i com la societat actual sembla que està fent, remirant el conjunt com un tot o parts que alhora contenen el tot i, per tant les parts i el tot són indestriables.
 

Les 12 es jornades culturals pirinenques ens conviden a repensar en els conceptes Natura i Cultura al Pirineu, el proper dissabte dia 24 de novembre a Prada del Conflent, al Centre Transfronterer d’Estudis Pau Casals, edifici Vall Roc.
 

A part de les autoritats de Prada, del Departament de l’Arieja i del president del Casal del Conflent Jordi Taurinyà, parlaran de: Evocació del Conflent. Tres poetes, tres poemes, tres indrets, per F. Crivillé i Estragués; Grandesa de la natura, petjada de l’home, per A. Ubach i Mortés; La cultura del Pirineu i el monestir de sant Francesc de Girona a l’època moderna, per M. Moli i Frigola;  L’embassament de la Baells (Berguedà): La transformació d’un paisatge natural i cultural, per R. Serra i Rotés; El camí Cardoner del Cadí. La sal de Cardona cap al Pirineu, per Ll. Obiols i Perearnau; Projecte custòdia: apadrinament de l’escorça dels beços, per F. Solsona i Bagués;  Una xiloteca per compartir coneixement, per A. Mallol i Camprubí; Orris i munyidores de Portè Cerdanya, problemàtica d’aquestes construccions de pedra seca, per A. Balent; Trementinaires: de l’oblit a la identitat, per I. Domenjó i Coll; Ripoll i Prada. Un agermanament d’origen monasterial, per R. Capdevila i Caballero / F. Crivillé i Estragués; L’entorn d’aprenentatge del Canigó, per V. Ferreira i Vilallonga; La coexistència mil·lenària entre la natura i l’home a la muntanya andorrana, per Susanna Simon i Torralba; Parlem de paisatge: natura i cultura a la Val d’Aran; La biennal Andorra Land Art, per J. Vila i Triadú; KamishibaÏ de contes del Conflent, per L. Bousquet; Paisatges vallespirencs i pintors a l’època moderna, per M. Arnauldies; El Pedraforca, un   mite o una marca, per Ramon Felipó i Oriol; La xarxa de museus i la xarxa dels parcs naturals per, J. Abella i Oriol;  La mirada dels visitants del segle XXI als atractius naturals i culturals en la vall de Camprodon, per Esther Noguer i Juncà; Amb les cames i amb  el cor. Vindicar l’excursionisme primigeni, per J. Pasques i Canut; L’explotació del patrimoni natural a Cerdanya una nova font, per E. Quílez i Castro; Les Pyrenades i el Pyrenmuseu, per M. Rocher i Gonzàlez; Cinc mirades a la vall de St. Julià de Lòria, per Georgina Sala i Amorin; El centre Cultural Català del Vallespir, per G.Puig i Moreno; Quer curtmetratge sobre la roca al Conflent, per M. Morera; Cultura i natura a la Terreta, C. Barrull i Perna; Un rabequet documentat l’any 1403: un instrument de pastors?, per G. Cunill i Costa; El manuscrit 2436 de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, per M. Sitjar i Serra; Les festes de l’ós dels Països Catalans, per Oriol Lluís i Gual.
 

La natura pirinenca i especialment l’ andorrana ens repten a tenir-les més presents i integrades culturalment.
 

El Centre d’Estudis Aranesi, l’Ecomuseu Valls d’Àneu, la Societat Andorrana de Ciències, l’Institut d’Estudis Ceretans, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre d’estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Àmbit de Recerques del Berguedà, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i els Amics de Besalú i el seu Comtat, ens conviden un any més,

A repensar el Pirineu i fer-ho plegats, els pirinencs.