D’ençà que la Massana em va atorgar l’honor d’escollir-me com a representant territorial al Consell General el proppassat mes de març he de confessar que hi ha algunes frases, molt concretament,  que em molesten força com   el ‘això no s’ha fet mai’.
 

Estareu d’acord amb mi en què, sigui com sigui, no haver-ho fet mai no és una raó per no fer-ho ara. De fet diria que el que vol la ciutadania és que deixem coses que ja no toquen i comencem a adaptar-nos a la realitat fent  coses que, segurament, fins ara no s’havien fet mai. La ciutadania demana canvis i les estructures haurien de poder moure’s al tempo de la societat que les dota de vida. Però aquesta certesa no resulta fàcil de gestionar dins els òrgans administratius que estan al servei dels ciutadans. Tot va molt ràpid, massa fins i tot. La informació flueix a la velocitat de la llum per les xarxes en tant que nosaltres triguem mesos en prendre decisions vitals que afecten a tots i això ho hem de canviar amb molta urgència. Com no, la situació dels empleats de la BPA així com el futur incert dels estalvis de molts clients honorables, són un trist exemple. 
 

Però aniré a un altre extrem. A finals del mes de juny i durant  el mes de juliol tots els ministres de l’actual Govern de DA, diria que sense excepció, van lluir-se en compareixences públiques en les comissions legislatives corresponents on ens explicaven –com sempre a la seva manera– tot el recorregut que tenien per endavant dins els seus ministeris i la quantitat d’iniciatives legislatives que es volen tirar endavant els pròxims mesos. Si ens centrem en el debat d’orientació política del Cap de Govern del passat dia 8, aquest fet ja ens ha quedat ben clar a tots.  Però, com mantenir el tempo amb unes regles del lloc desfasades?  I, com fer-ho si a més a més no es té la voluntat d’oferir la informació requerida?  I és que al procediment intern, lent i feixuc, hem d’afegir  que les demandes d’informació no ens arriben ni en el moment ni amb el contingut requerit. Encara més, hem de dir que a la increïble negativa per part de DA a donar suport a la proposta de transparència que es va presentar al Consell General el passat dia  9, s’han pres la molèstia de fer-nos arribar un informe comparatiu dels procediments en altres parlaments  veïns per tal què entenguem que fer tantes preguntes en seu parlamentaria no és normal.  I és que sembla que això de preguntar tant ‘no s’havia fet mai’.