Dediquem un dia a la pobresa quan mil milions de persones es veuen abocats a una situació de misèria 365 vegades l’any. La pobresa, malgrat que en el conjunt de les últimes dècades hagi disminuït, continua perpetuant-se. Malgrat viure una època de desenvolupament tecnològic com mai s’havia conegut, una sisena part de la població mundial no pot alimentar-se cada dia. Malgrat els potents focus de creació de riquesa en el mercats europeu i americà, una part massa gran de persones viu per sota del llindar de la pobresa. Malgrat disposar els governs dels països avançats de recursos i de poder adoptar mesures per apaivagar la pobresa, extenses zones del planeta coneixen una misèria insultant per a la dignitat humana.

El problema de la pobresa passa per la voluntat de no voler acabar amb ell. No tenen interès els grans centres de negoci, generadors de sumes ingents de diners que acaben als comptes del 20% de la població que acapara el 75% de la riquesa. En el seu egoisme ferotge no estan disposats a donar ni les engrunes dels beneficis. No tenen interès en acabar amb la pobresa els governs dels països més poderosos que, amb les seves polítiques de protecció dels seus productes comercials, estan enfonsant el comerç dels països que lluiten desesperadament per trobar vies de desenvolupament. No tenen interès alguns organismes internacionals que amb les seves decisions estan condemnant milions de persones. No tenim interès els ciutadans dels països desenvolupats que, amb la nostra indiferència i la no participació en associacions que lluiten contra les desigualtats, som còmplices de la indignitat en la que viuen massa congèneres nostres, que no han tingut les oportunitats de les que nosaltres podem gaudir. Per contra, quan les coses s’han torçat també als països rics, aquests ciutadans hem exigit als nostres governs mesures que pal·liessin la pèrdua de benestar, demostrant una insolidaritat profunda que, unida a la no actuació en moments d’abundància, reflexa una despreocupació egoista impròpia dels que hem viscut dècades de vaques grosses. La pobresa pot desaparèixer, el que cal són ganes de fer-la desaparèixer.

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.