Se’ns ha mort Mossèn Josep Mas Bayés. Una gran persona i un gran amic. Tot i ser un savi era un capellà popular. Sempre en tenia una per dir, i no sé d’on es treia els acudits; penso que molts se’ls inventava. Ell s’havia fet seva la Seu i viceversa, a la Seu l’havíem fet nostre, coneixia a tothom i ajudava a molta gent... 
 

Va venir molt jove com a canonge de la Catedral però el que realment el va fer popular va ser el fet de ser professor a l’Institut on va treballar molts anys deixant entranyables records tant a professors com  als alumnes. A mi em va fer classe de grec un estiu per ajudar-me a aprovar el Preu i em vaig aprendre el Fedón, un llibre de Plató  sobre Sòcrates de memòria. 
 

Anys mes tard varem coincidir en el departament d’Història del nostre Institut amb  l’Elvireta i el Villy. Ell era el cap, però va ser un més de l’equip, sempre disposat al diàleg i he de dir que varen tenir una convivència excel·lent i que es va forjar una amistat per sempre. A l’Institut li dèiem «El Doctor», per mi sempre però va ser «My Doctor»; me’l vaig fer meu i en tenia motius. 
 

Per dues vegades em va defensar davant d’uns pares que em volien denunciar a la Inspecció. A les meves classes de tercer i COU normalment feia llegir uns llibres als alumnes. Jo volia que pensessin, no que pensessin com jo. Un pare va venir a protestar perquè la seva filla havia de llegir la Història d’Espanya de Pierre Vilar amb l’argument de què sabia un francès de la nostra història. Aquell senyor desconeixia que Vilar era un gran hispanista. El Mossèn no se que li va dir, però l’home va marxar mig convençut. A COU el problema es va repetir amb la lectura del «Manifest Comunista» de Karl Marx. El Mossèn  em va tornar a defensar: va dir que hi havia la llibertat de càtedra i que per entendre la història del segle XIX europeu no feia cap mal llegir aquest llibre. Sempre li estaré agraïda. 
 

També recordo  el que em va fer patir la tarda nit del 23F. A l’Institut es feia nocturn i  entre els professors hi havia Mossèn Mas, la Carmen Bansell i jo. Quan se’ns va dir que deixéssim les classes i marxéssim cap a casa tothom va marxar ràpidament. El My Doctor estava al vestíbul intentant dialogar amb un bidell de mal nom ‘Pinochet’ (no sé quin era el seu nom) i que estava molt eufòric perquè el Tejero  havia entrat al Congrés. La discussió anava pujant de to, el My Doctor defensant el contrari  del ‘Pinochet’, la Carmen i jo no volíem marxar deixant tot sol al Mossèn en aquella situació. Finalment, varem marxar tots tres.
 

 Una vegada més, gràcies My Doctor. Descansa en Pau i que al cel ens puguem veure!