Encara no és moment per fer balanços perquè la fase de classificació encara no ha finalitzat. Ho farà demà. I llavors sí que serà temps per reflexionar. Per mirar números, estadístiques, sensacions, joc, imatge i tot un seguit de paràmetres. Aquests poden ser una llarga i extensa llista si es té en compte tot el que es pot arribar a examinar. A partir de dimecres tocarà posar-se a fer anàlisi. Mentrestant, encara queda un partit, en el que és la darrera oportunitat per extreure algun punt d’aquesta fase i no finalitzar com en les anteriors, amb un zero en el caseller.
 

Demà la selecció juga davant Gal·les en el darrer partit. Una selecció, que com Bèlgica va aconseguir dissabte passat a l’Estadi Nacional, està classificada per l’Eurocopa de França del 2016. Ja té els deures fets. La victòria li serviria per optar a la primera plaça del grup en cas que els belgues punxin contra Israel. Que ningú es pensi que els britànics es prendran aquest partit en to festiu. Per celebrar la classificació per a un gran esdeveniment després de no fer-ho des de fa quasi seixanta anys. La darrera vegada que va ser en una fase final era l’any 1958, en el Mundial de Suècia, aquell en el que Brasil es va proclamar campió de la mà d’un joveníssim Pelé, de només disset anys, i que va ser la sensació del torneig, donant un primer tast del que anys després arribaria sent en el planeta futbol. Per a molts, el millor jugador de la història. 
 

Però deixem tranquil a Edson Arantes do Nascimento i centrem-nos en el partit de Cardiff. Aquesta serà l’última ocasió d’Andorra per sumar punts. Gal·les ho voldrà celebrar amb els seus amb un triomf, segur, pel que no sortirà amb el confeti a la mà al Millennium Stadium. I si es posen a jugar a futbol en saben una estona veient els noms que pot posar sobre el terreny de joc, començant per Gareth Bale i seguint-li tot un reguitzell de jugadors que es troben disputant la Premier League, algun en els equips punters de la Primera Divisió anglesa.
 

Aquesta setmana Koldo Álvarez deia, abans de jugar contra Bèlgica, que «tot el que sigui apropar-nos al primer partit d’aquesta fase estarà molt bé». I aquet matx va ser precisament contra Gal·les. Mai com en aquesta ocasió la selecció va estar més a prop de puntuar que contra els britànics. Es van posar per davant i només un estel·lar Bale va aconseguir capgirar el marcador en el tram final. Aquell partit, i sobretot la imatge mostrada, va comportar una il·lusió als aficionats i al propi combinat que després no ha tingut continuïtat en la resta d’enfrontaments. Però si una cosa va deixar clara és que, almenys, sí pot competir. I això és l’únic que se li pot demanar a Andorra, que competeixi el millor possible. A Cardiff esperem treure quelcom positiu, que ens permeti tancar la fase amb un bon regust, que serveixi de nexe per a classificatòria del Mundial, que començarà dintre d’un any. Les valoracions les farem després.