• La majoria de serveis públics d'arreu d'Europa i els EUA actualment estan privatitzats, en part o totalment

Les retallades anunciades per l'Executiu de Zapatero han obert un debat sobre com disminuir el dèficit que ofega les arques públiques. Una de les fórmules proposada per CiU aquest divendres passat passa per privatitzar part de les empreses públiques, com ara Renfe, Aena o Red Eléctrica, amb l'objectiu d'incrementar els ingressos de l'Estat. La discussió arriba en el mateix moment en què el Regne Unit ha anunciat que privatitzarà part del servei de correus, mentre que França també liberalitzarà aquest sector.

De fet, l'herència de l'onada de privatitzacions dels anys 80 continua vigent i la majoria de serveis públics d'arreu d'Europa i els Estats Units actualment estan privatitzats, en part o totalment. El nou Govern britànic de coalició entre conservadors i liberaldemòcrates ha anunciat aquesta setmana la privatització parcial de la companyia de correus Royal Mail. Segons l'acord de Govern, el Royal Mail rebrà una injecció de capital privat, mentre que la propietat i la gestió del servei de cor- reus quedarà en mans públiques.

La política de privatitzacions de serveis públics al Regne Unit va ser clau durant els anys de govern de la conservadora Margaret Thatcher. Des de la seva arribada al poder, el 1979, i també durant els anys de mandat del seu successor, John Major, es van privatitzar grans serveis com ara les companyies de gas i telefonia British Gas i British Telecom, així com els serveis de ferrocarrils i els de control del trànsit aeri.

En total, fins a una vintena d'empreses estatals van passar a mans privades, en un canvi que va polaritzar el país entre partidaris i detractors de la mesura. A principi dels noranta, un dels processos de privatització més polèmic va ser el dels fer- rocarrils. El Govern conservador va vendre l'empresa pública de servei ferroviaris, i es van crear diverses companyies privades, que operen els diferents serveis de tren. Com a conseqüència, la privatització dels ferrocarrils ha rebut nombroses crítiques de polítics i ciutadans, que es queixen que el sistema implica massa empreses i resulta complicat de gestionar-lo de manera eficient.

Una altra de les grans privatitzacions polèmiques del govern de Margaret Tatcher va ser la venda de molts edificis de protecció oficial, que al passar a mans privades van pujar de preu i van perdre, segons els seus crítics, el caràcter públic que els hauria de caracteritzar. L'empresa de correus de França, La Poste, es va convertir en societat anònima de capital públic oficialment l'1 de març passat.

Tot i que aquest canvi d'estatus no obre les portes a l'entrada de capital privat a l'empresa, sí que representa un pas més cap a la liberalització del correu postal. La Poste, que ofereix diversos serveis, entre ells de banca, només té en l'actualitat el monopoli en l'enviament de lletres de menys de 50 grams.

A partir de l'1 de gener de l'any vinent, però, aquest sector de mercat es liberalitzarà també per donar entrada a la competència. La transformació de La Poste en societat anònima permetrà, a més, un augment del capital d'uns 2.700 milions d'euros que aportarà l'Estat per millorar el servei postal.

LA POSTE
ha seguit el mateix camí que EDF, l'elèctrica francesa, que el 2004 es va convertir en una societat anònima de capital públic. En canvi, Gaz de France, que va néixer com una gasística pública, es va privatitzar després de la fusió amb Suez el juliol del 2008. Pel que fa als ferrocarrils, no s'ha plantejat privatitzar el SNCF, la companyia pública dels trens. El SNCF és el que França és coneix com una empresa pública de caràcter comercial i industrial (EPIC, sigles en francès), que té sempre participacions majoritàries en les filials del grup.

Als EUA, des de l'onada neoliberal dels anys 80, amb Ronald Reagan al poder, els successius governs nord-americans han apostat per deixar la majoria de serveis en mans privades. És el cas de la llum, l'electricitat, el gas o el telèfon. Els sistemes de pensions o la sanitat també estan en mans privades, tot i que la reforma sanitària aprovada fa unes setmanes ha introduït severs controls per evitar (com passava ara) que una part de la població quedés fora del sistema. L'onada privatitzadora també ha repercutit en l'educació pública, que tendeix a empetitir-se davant de l'oferta privada. Als Estats Units, fins i tot, una part de les presons estan gestionades per empreses privades. Més de 250 en total, amb 97.000 reclusos. Les empreses s'en- carreguen de la construcció dels equipaments, del seu manteniment i de l'hostalatge dels interns.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.