La irrupció de la malaltia, de qualsevol tipus, suposa a vegades el pas de la felicitat a la infelicitat, de la maduresa a la vellesa, del que un desitja al que és indesitjable. La malaltia mental també pot aportar aquestes dosis de negació a la vida d’una persona però en els casos greus pot suposar una influència molt decisiva en l’entorn familiar de la persona afectada.  El malalt mental sever suposa una situació de llarga durada, sovint crònica, i contamina de manera fatal les relacions familiars, les relacions de treball, les d’amistat.  El procés acaba esclatant plenament al sí de la família afectada ja que desapareixen els treballs i les amistats.
 

L’anàlisi del món de la malaltia mental és extremadament complexa. Hi ha situacions, les més nombroses, que poden considerar-se  com a relativament ‘lleus’, en aquests casos els tractaments mèdics condueixen a la curació, o la normalització de la persona afectada. Quan entrem en els nivells de més gravetat l’individu surt de la ‘normalitat’ i requereix de tractaments molt especialitzats tant en la medicació, com en la inserció social. Ara no definim els casos més desesperats ja que unes ofertes de treball adequades a la malaltia i unes ofertes d’habitatge tipus ‘pisos tutelats’ poden conduir a la persona afectada cap a situacions ‘tendents a la normalitat’. La situació d’aquests malalts pot, doncs, ser esperançadora sempre i quan es conjuguin els suports familiars i els suports administratius. Sense referències familiars sòlides l’èxit de la curació és fa més difícil. Sense els ajuts de l’administració  en forma de subvencions a les empreses que ocupen aquestes persones i en forma d’oferta d’habitatges la curació és fa impossible.  
 

Si anem cap als casos de gravetat extrema, de malalts mentals profunds, les circumstàncies pal·liatives del dolor individual i familiar són diferents. No és possible la solució de pisos tutelats, no és possible cap oferta de lloc de treball, no és possible la convivència familiar –si més no a llarg termini–. Només hi cap l’internament en una institució especialitzada. El mite de l’amor familiar es fa miques en situacions extremes. Algunes famílies s’han sentit culpables i han fet front a una convivència forçada que les ha acabat destruint. A més la medicació és forta i acaba degradant també en profunditat el seu receptor. Aquí ha de ser l’administració qui faciliti el manteniment dels ciutadans totalment incapacitats i qui tingui cura per afavorir les relacions familiars  que sobrevisquin.

Hem presentat tres nivells de situacions de malaltia mental. Hem reconegut que les actituds familiars són molt importants. Hem exigit, si mes no ímplicitament, que les administracions públiques actuïn amb decisió fins i tot en èpoques de retallades. Reconeixem que si mirem cap enrere les millores assistencials han estat moltes. 
 

Des de l’Associació de Familiars i Amics dels Malalts Mentals de l’Alt Urgell fem també una crida a les famílies afectades per què s’associïn, no ens ha de fer por la definició de malaltia mental. 
 

La lluita per la normalització de les situacions respectives passa per reconéixer-les, exposar-les i buscar-ne les solucions. Tancar el malalt al cercle íntim pot ser el pitjor que podem fer per a ell i per a nosaltres mateixos. 
 

Associem-nos i presentem una veu adolorida però ferma. També des de l’Associació demanar a tota la ciutadania la comprensió de la situació dels malalts mentals. Tolerem la diferència també en aquest camp! 
 

*ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS I AMICS DELS MALALTS MENTALS DE L’ALT URGELL.

En el seu nom signen aquest escrit: Rosa Castellví, Teresa Caminal, Josep Maria Ayala, Cèsar Toledo, Pilar Gallart i Amadeu Gallart.

Per contactar-nos: tel. 637529798, a partir 6 de la tarda.