Per fi ha arribat de nou la tardor i amb ella l’època de sortir a la muntanya a caçar bolets encara que hem de tenir en compte que, per als veritables boletaires, la temporada s’allarga tot l’any, i que només la seva vessant més mediàtica queda concentrada en els mesos de tardor. Temporada aquesta darrera massa curta per al meu gust ja que sóc una amant fidel d’aquest producte gastronòmic i, gairebé, no puc trobar-lo als supermercats la resta de l’any. Però, les meves sortides a la muntanya són, més que res, per passejar una mica i admirar el paisatge. No m’agrada sortir a buscar bolets perquè ni tan sols sé reconèixer els que són dolents. El que a mi m’agrada és menjar-me’ls de totes les maneres possibles: en truita, a la planxa, en guisats i estofats...
 

Sembla ser que per a aquesta nova temporada de tardor que acaba de començar, en molts territoris catalans, volien que es pagués una taxa per tal d’anar a caçar bolets. Llocs com el Ripollès, l’Alt Pirineu i els Ports van manifestar la temporada passada aquesta determinació per tal de conscienciar als caçadors en valors i coneixements. Però, s’ha de cobrar per conscienciar? Per a mi això resulta una mica estrany! Fer pagar una taxa no persegueix educar, així no s’aconsegueix de cap manera fer conscients als boletaires que estan obtenint uns recursos del medi ambient gràcies a la seva bona conservació, sinó que crec que només és una forma més dels governs de recaptar, i amb unes finalitats sempre una mica qüestionables. Perquè mai estem informats d’on van a parar uns diners que haurien de servir per millorar l’espai de recol·lecció. La bona notícia és que de moment, aquesta mesura ha quedat posposada degut a la falta de consens. 
 

El veritable problema en l’execució d’aquesta activitat radica en el fet que, només arribar les pluges de la tardor, moltes persones surten a caçar bolets sense conèixer-los prou per tal d’evitar casos d’intoxicació que es vénen produint, alguns d’ells fins i tot mortals. Només es tracta d’una activitat d’esbarjo amb la qual passar una bona estona a la muntanya i tornar a casa amb les cistelles repletes de bolets. Si porten cistelles! Perquè no és estrany veure’ls passejar-se amb els seus ganivets i les seves bosses de plàstic que només serveixen per espatllar la qualitat del gènere que recullen durant el transport.
 

La realitat de tot això és que quan una activitat apassiona de veres, ens adonem que mai sabem prou; però quan és tracta d’una activitat de lleure i de diumenge potser hi ha persones que s’ho prenen massa a la lleugera. De vegades, aquestes persones no procedeixin amb l’extrema i apassionada delicadesa que precisa la recol·lecció que s’ha de fer sempre procurant no malmetre el sòl, ni l’entorn immediat del bolet, ni la vegetació que l’acompanya. Altra pauta important seria collir només la quantitat justa de bolets que necessitem per al consum, per tal de no haver de llançar-los després. 
 

I si us agradem tant com a mi els bolets, no dubteu en tastar-los cuinats de diverses maneres. Com ja sabem, la gastronomia andorrana també ens ofereix una variada gamma de plats cuinats amb aquest delicat producte que ens proporcionen les muntanyes. Bon profit a tothom!