Queda menys temps ja per poder tornar a veure els partits de l’ACB. Amb els partits de pretemporada s’alleugerà el ‘mono’ de bàsquet, tot i que només s’hagi disputat un aquí, però això va fent més fàcil l’espera per a l’11 d’octubre, dia en què per fi començarà la temporada 2015-2016 a Andorra i a més a més ho farà amb un partidàs entre el MoraBanc i el Bilbao Basket. El retorn de Georgios Bogris i la revenja del partit de l’any passat amb la cistella en l’últim segon d’Axel Hervelle estaran a la ment de tots els aficionats, així que al·licients no en faltaran d’entrada. 
 

El primer bon tast de la pretemporada el tindrem avui a la Lliga Catalana, però tot això em fa pensar que no cal posar-se nerviós o emocionar-se més del compte si es perd o es guanya. Al cap i a la fi, la pretemporada està per això i no acaba significant pràcticament res en el desenvolupament de la competició oficial. Aquesta és la reflexió a la qual arribo després de pensar en el que va passar l’any passat, precisament, en la Lliga Catalana. Dos partits que prometien molt van fer que a durant temporada l’equip es donés un cop fort. Un exemple clar que de les pretemporades no es poden treure conclusions és Roman Martínez. Encara recordo, i serà difícil que m’ho pugui treure del cap, les dues actuacions sensacionals que va fer a la Lliga Catalana, fent ploure triples sense parar i amb una mecànica de llançament molt atractiva de veure. Però al final, la seva defensa pobre i una mala ratxa de tir el van fer marxar del club per la porta del darrera abans de temps. 
 

És per això que no se’ls ha de posar pressió a aquestes alçades de la temporada als jugadors, cos tècnic i directiva si perden més del compte o ho guanyen tot. I tampoc els jugadors no han de tenir pressa per brillar damunt de la pista, com ha fet Shawn Jones o Luka Bogdanovic, els dos millors jugadors en els quatre partits que porta l’equip. És bo i il·lusionant que ho facin, però quan els demanem que estiguin fins és durant la temporada perquè de ‘Romans Martínez’ no em volem més. Volem un ‘Thomas Schreiner’ que rendeixi millor del que s’espera d’ell o un ‘David Navarro’ que sigui el jugador revolució o un ‘Víctor Sad’ que si té una lesió, treballi per recuperar la seva millor versió. 
 

Evidentment, el que volem i tenim no sol ser mai el mateix, però mentre s’apropin nosaltres podem estar contents. Si es guanya avui serà un afegit fantàstic, i si es perd una guia per aprendre més de cara a l’onze d’octubre, quan comença l’espectacle.