Des de fa uns anys està arrelant al nostre país un debat que necessita una profunda reflexió. Es tracta d’un debat que produiria un canvi en el teixit social andorrà. Em refereixo a la possibilitat del vot dels residents en les eleccions comunals.
 

Des del mes de juny, els principals sindicats d’Andorra han iniciat una enquesta per tal de recollir el nombre més gran d’opinions al respecte, ja siguin o no andorrans. Fins a la data s’han recollit unes 2.000 signatures, de les quals més del 90% són favorables al vot del residents a les comunals i una bona part d’enquestats són de nacionalitat andorrana.
 

De moment, segons les dades publicades, hi ha una clara voluntat social de fer un pas endavant, de ser una societat molt més democràtica i justa per tots els ciutadans.
 

Des del Partit Socialdemòcrata hem donat suport des d’un inici a l’enquesta dels sindicats. A més, fa temps que demanem una rebaixa en l’accés a la nacionalitat andorrana i la possibilitat de permetre el vots dels residents. No es tracta de voler jugar una carta política, es tracta només de democràcia i justícia social. Personalment crec que Andorra no és únicament un feu dels andorrans. El nostre país té la peculiaritat de tenir un nombre de nacionals inferior al d’estrangers. Lluny de pensar que és un inconvenient, considero que la diversitat cultural és un punt positiu que ha de permetre tenir una millor societat, en què tots ens hi podem sentir còmodes i fer nostra aquesta terra.
 

Per desgràcia, ja hem començat a escoltar veus contrastades de marcat color conservador,  de Demòcrates per Andorra i Liberals d’Andorra. Pel que fa a aquests darrers, sempre han manifestat la seva negativa a democratitzar la nostra societat. Tot i anomenar-se Liberals, sembla que no estan per la feina del vot lliure i democràtic pel màxim de ciutadans del nostre país.
 

Pel que fa a Demòcrates per Andorra, el síndic general, Vicenç Mateu, va manifestar fa pocs dies que estava totalment en contra del vot dels residents per la crisi de legitimitat entre els escollits comunals i els del Consell General. Dos dies després, la subsíndica, Mònica Bonell, recolzava l’opinió de Mateu i apuntava que sense reciprocitat, el debat no tenia sentit. A més, Bonell deia que els residents ja poden participar de la política en associacions, tot i que no se’ls permeti votar. Cinisme pur. Sense entrar en què les darreres declaracions i actuacions del síndic són molt lluny de ser imparcials, com demana el seu càrrec, cal fer dues correccions al que han dit els representants demòcrates.
 

En primer lloc, dins la Unió Europea, tots i cadascun dels ciutadans europeus poden exercir el seu dret a vot a les institucions de gestió dels territoris on estan vivint. Certament no podem comparar les competències d’un ajuntament i un comú, però a grans trets se’n fa una gestió directa i propera. Si volem acostar-nos cap Europa, hem de començar a acceptar les regles dels ciutadans europeus. En totes i cadascuna de les eleccions al nostres Estats veïns, hi ha més votants en uns comicis territorials que en els nacionals i en cap cas se’n posa en dubte la seva legitimitat. En canvi, es veu totalment lògic que un ciutadà amb 5 anys de residència ha de poder decidir si vol o no un parc en una zona concreta, si la gestió urbanística és adient o si està conforme en la recollida de les escombraries, per posar uns exemples.
 

En segon lloc, plantejar la reciprocitat em sembla totalment lícit. Tinguem en compte, però, que hi ha pocs ciutadans andorrans arreu i la nostra afectació seria mínima. Per tant, difícilment la reciprocitat representarà un problema per cap país. Només cal que realment volem que els residents puguin votar i, a partir d’aquí, pactar la reciprocitat. Aquest seria un bon punt inicial d’acostament amb Europa i la ciutadania europea.
 

Sembla mentida que un partit que es fa dir Demòcrates per Andorra, ens demostri tant sovint que no són tant demòcrates i que no treballen per Andorra, sinó únicament pels andorrans.
 

Esperem que l’actual Govern i els membres conservadors del Consell General no facin oïdes sordes al que està demanant una part de la població. Ara que volem acostar-nos a Europa és el moment de demostrar que Andorra pot ser un país tercer amb les mateixes regles que els altres en temes de ciutadania.

De tot cor desitjo que el debat es posi damunt la taula i això permeti modificar la llei electoral. I, ja que hi som, fem una modificació que permeti una representativitat més justa que l’actual, tant als Comuns com al Consell General.
 

Volem treballar tots junts, si ens ho permeten, per fer d’Andorra un lloc millor per tots els que hi vivim. Tenim molta feina per endavant.