l’ACB no deixa de sorprendre. Finalment queda aprovat que l’Ourense no pujarà aquesta temporada, sinó que ho farà la pròxima. I a més, el proper curs no està obligat a res. Només a ser el més competitiu possible, perquè l’ascens ja el té garantit. Independentment del resultat a LEB Or. O sigui, que és igual si acaba primer que últim. A més d’un, això, li pot sonar a que la competició es desvirtua.
 

Alguna cosa no s’està fent bé des de fa temps. Una lliga en la que els darrers anys no es produeixen ni ascensos ni descensos, llevat algun cas concret com el del BC MoraBanc Andorra, no és seriosa. De que serveixen tants mesos de competició per a que finalment tot acabi tal i com estava? De res. Ja sigui per les exigències de la mateixa ACB vers els clubs, com que aquests no fan la feina quan toca a nivell econòmic o estructural, el que passa no és normal. És veritat que no és un cas exclusiu del bàsquet, perquè en d’altres esports llevat el futbol també no ho parem de veure. La desaparició de clubs o passar a ser amateurs, com aquí ja va passar anys enrera, està a l’ordre del dia darrerament.
 

La gravetat del cas és que estem parlant de l’anomenada millor lliga europea, i la segona mundial després de l’NBA, que es troba a anys llum del nivell que es veu actualment a Espanya i que no dir al Vell Continent. I si parlem de com es fan les coses la diferència encara és major. Tot plegat, una vergonya. Un club al que se li nega l’accés i que finalment l’has d’acceptar, menjant-te les paraules i els fets propis. I en comptes de tirar enrera i fer-lo entrar, l’alternativa aprovada pels mateixos clubs és la de fer-se efectiu l’any vinent, sense tenir en compte el que faci a la pista. Suposo que a Galícia amb aquest panorama voldran estalviar i no gastar masses diners en un projecte sense l’incentiu esportiu. Les seves arques segur que ho agraeixen pensant en la temporada següent, aquest cop sí, a l’ACB. Perquè totes les obligacions econòmiques les hauran de complir.
 

I després està com queda el capítol d’ascensos i descensos. La Lliga Endesa podria arribar a ser fins i tot de dinou equips. I això que als organismes que organitzen competicions i als propis clubs participants els números senars els dóna repelús per allò de les jornades de descans. Tot plegat, un bon xou. Jordi Villacampa, president del Joventut de Badalona i que sap bé com funcionen els assumptes de despatxos, dies enrera afirmava que “l’ACB és una lliga insostenible, una lliga de mentires”, en la qual només uns equips que es poden comptar amb els dits de la mà en surten beneficiats. Per la resta tots són pèrdues. Quantes vegades s’ha vist desaparèixer un club quan un gran patrocinador retira el suport?  La sensació és que es funciona sobre la marxa. L’ACB està perdent prestigi.