La veritat és que des del començament d’aquests fets que estan vivint els refugiats sirians havia pensat evitar aquest tema més que res per la impotència que sento davant d’aquesta terrible situació, ja que no tinc ni idea de com pot arribar a solucionar-se un problema com aquest. Però, en vista de totes les imponents imatges que reflecteixen a la perfecció el patiment d’aquestes persones que han de deixar la seva llar i el seu país per intentar salvar-se de la guerra i trobar un lloc més segur per les seves famílies i donades certes accions deplorables, finalment, m’he decidit a escriure algunes paraules sobre aquest polèmic i devastador assumpte que, en realitat, ens afecta a tots.
 

Al meu entendre Europa està patint una situació de crisi en què li és molt difícil acollir a un nombre tan abundant de persones quan hi ha molts habitants als seus països que també necessiten aquestes ajudes perquè estan vivint en les més extremes situacions de pobresa. Pensem, per exemple, en la carrega que aquestes persones suposen per a un país com Grècia que ni ells mateixos aconsegueixen sortir de la recessió que estan patint ja fa temps i carregats de deute extern. De manera que no puc deixar d’ignorar i entendre d’alguna manera la posició de molts ciutadans que no desitgen que totes aquestes persones siguin acollides al seu país. També no puc deixar d’admetre lo evident; les diferències culturals de vegades arriben a ser abismals. Però, per sobre de tot això,  puc comprendre que tots som éssers humans i que, malgrat totes aquestes diferències, finalment, tots som iguals. Encara que no deixo de rumiar si la gent que comet aquests actes tan deplorables no estarà realment feta d’una altra pasta.
 

Una vegada dit tot això, el que no puc admetre ni entendre són les postures xenòfobes i els actes inhumans que cometen certes persones. Tinc molt clar la indignació que sento quan veig certes accions tan miserables com la de la reportera que pega cop de peus i posa travetes als refugiats aprofitant-se de la situació d’impotència i sofriment que estan vivint, o les paraules ofensives i despectives d’un eurodiputat polonès que s’atreveix a qualificar a tots els refugiats com a ‘basura humana’ que no vol treballar mesurant-los a tots per la mateixa vara.
 

Com un camí obert a l’esperança, davant la decepció i vergonya que em fan sentir aquests tipus d’actes, també vull ressaltar les respostes d’ajuda i afecte per part de molta gent cap aquests éssers humans que ara mateix estan patint i necessiten molt suport per part dels seus congèneres.