Carta oberta als Srs. de Podemos: Una mica de respecte per Andorra
Llegia ahir que els candidats de Catalunya Sí que es pot i els de Podemos van fer un míting de precampanya a Castelldefels, i en ell, les constants apel·lacions a Andorra van ser un fet.
Concretament, parlaven sempre de Convergència, i en especial d’Artur Mas, intentant passar el missatge als seus seguidors que només els mouen els diners i no els interessos polítics, nacionals o ètics.
El senyor Josep Lluís Franco, que ara en campanya es fa dir Lluís Rabell, va espetegar «dicen que nos llevarán a Itaca, pero el camino que conocen es el de Andorra» i el secretari de politica de Podemos, Íñigo Errejón. deixava anar: «Repetid todas las veces que queráis Cataluña o España, que sólo tenéis una patria que se llama Andorra o Suiza».
Des d’aquí demano a aquests dos senyors una mica de respecte per Andorra. El fet que determinats polítics tinguessin diners aquí i no els haguessin declarat, no fa que Andorra sigui un país de pandereta i se li pugui faltar al respecte constantment. No és un delicte que un ciutadà espanyol tingui diners a Andorra, ho és que tingui uns diners (on sigui) i no els tingui declarats, com si els vol tenir sota una rajola, el delicte és amagar-los per no pagar impostos. Si això no els agrada, que canviïn la justicia o les lleis del seu país, però que no ens faltin al respecte als ciutadans d’Andorra que ens guanyem honradament la vida i que treballem cada dia per tirar endavant els nostres projectes de vida amb les nostres famílies. Si a Espanya no s’ha controlat als polítics i se’ls ha deixat fer el que vulguin amb els diners públics, que no facin servir Andorra uns altres polítics com a boc expiatori fent veure que nosaltres som els culpables del que ha anat malament al seu sistema polític i a la gent que ells han votat.
Entenc que en època electoral passar missatges de com és de dolent i miserable l’adversari sigui una constant, però creia que la força de Podemos era precisament la de proposar una nova manera de fer política, i veig que no, que cauen en el més baix de la política que han estat criticant els darrers anys. És potser per això que estic més que convençut que el seu paper a Catalunya després d’aquestes eleccions, es convertirà en tímid, ressentit, i poc creïble, perquè de moment és el que estan demostrant en precampanya.
Concretament, parlaven sempre de Convergència, i en especial d’Artur Mas, intentant passar el missatge als seus seguidors que només els mouen els diners i no els interessos polítics, nacionals o ètics.
El senyor Josep Lluís Franco, que ara en campanya es fa dir Lluís Rabell, va espetegar «dicen que nos llevarán a Itaca, pero el camino que conocen es el de Andorra» i el secretari de politica de Podemos, Íñigo Errejón. deixava anar: «Repetid todas las veces que queráis Cataluña o España, que sólo tenéis una patria que se llama Andorra o Suiza».
Des d’aquí demano a aquests dos senyors una mica de respecte per Andorra. El fet que determinats polítics tinguessin diners aquí i no els haguessin declarat, no fa que Andorra sigui un país de pandereta i se li pugui faltar al respecte constantment. No és un delicte que un ciutadà espanyol tingui diners a Andorra, ho és que tingui uns diners (on sigui) i no els tingui declarats, com si els vol tenir sota una rajola, el delicte és amagar-los per no pagar impostos. Si això no els agrada, que canviïn la justicia o les lleis del seu país, però que no ens faltin al respecte als ciutadans d’Andorra que ens guanyem honradament la vida i que treballem cada dia per tirar endavant els nostres projectes de vida amb les nostres famílies. Si a Espanya no s’ha controlat als polítics i se’ls ha deixat fer el que vulguin amb els diners públics, que no facin servir Andorra uns altres polítics com a boc expiatori fent veure que nosaltres som els culpables del que ha anat malament al seu sistema polític i a la gent que ells han votat.
Entenc que en època electoral passar missatges de com és de dolent i miserable l’adversari sigui una constant, però creia que la força de Podemos era precisament la de proposar una nova manera de fer política, i veig que no, que cauen en el més baix de la política que han estat criticant els darrers anys. És potser per això que estic més que convençut que el seu paper a Catalunya després d’aquestes eleccions, es convertirà en tímid, ressentit, i poc creïble, perquè de moment és el que estan demostrant en precampanya.